dijous, 22 de setembre de 2016

Travessa de Vallter a Thuès-Entre-Valls (França)

Per avui, hem planificat la travessa que des de fa un temps estem en ganes de poder fer. Donat que hem estat 18 Caminants, hem pogut comptar amb un bus que ens ha portat al mati fins a Vallter i a la tarda ens ha vingut a recollir a Thuès-Entre-Valls.
El bus ens deixa al punt on puja el sender que va cap al refugi d'Ulldeter i comencem a caminar seguint-lo, sempre direcció oest. Passem a la vora del refugi i continuem més amunt, pel GR-11 fins al Coll de la Marrana. Un cop som a dalt, anem seguint el GR cap a Tirapits. Quan arribem a la cabana, fem parada per esmorzar. Continuem seguint el GR, direcció sud, i pugem al coll de la Vaca on el sender gira al oest i passem pels pics de la Vaca fins al coll de Carançà.
Aquí, deixem el GR i comencem a baixar per un sender molt evident, a la nostra dreta, direcció nord-est. Un poc més avall, ja veiem l'Etang Bleu. El camí fa una baixada molt dreta. Des de on som, distingim perfectament el Pas del Porc, a la nostra esquerra. Arribem al estany, que bordegem i seguim baixant direcció nord, cap al Estany Negre. Quan ja som al punt de desaigua, el sender gira a (NO) per anar baixant seguin el curs del aigua, cap al Planell de l'Estany. El sender, segueix baixant direcció nord fins arribar al Estany que coneixem com de les Truites i els francesos l'anomenen Estany de Carançà. Aquí hi ha un parell que es tiren a nedar. L'aigua es ben freda, però no poder resistir de banyar-se.
Continuem baixant direcció nord, sempre pel costat del riu i arribem a la vora de la Cabane de la Basse. Es feta de pedra seca i amb forma rodona. La zona que ara caminem, es més plana i més avall ja hi trobem bestiar pasturant. Desprès el camí baixa, sota bosc de forma molt pronunciada, direcció (NE). Aquí cal anar amb més compte per la forta pendent. Finalment, arribem al refugi de Ras de Carançà, on fem parada per dinar. sobre nostre, tenim el Pic Redoun i el de Gallinàs.
Seguim el sender (NE) i anem baixant, passant per la Pedra Dreta i sempre en paral·lel al riu, anem baixant en forta pendent sota bosc, direcció nord, passant sota el Roc de la Balmère. Sempre seguint el sender molt evident, anem baixant fins arribar a la zona equipada, on el riu s'estreteix i hem de anar per les passarel·les habilitades i ponts penjants. Estem a les Gorgues del Carançà.
Una vegada les deixem enrere, trobem el captador d'aigua, per on seguim el sender, encara amb alguna passarel·la més. Desprès, sempre direcció nord, seguim el camí excavat a la roca, per on passa l'aigua captada. El riu i les seves gorgues, van quedant molt avall d'on anem caminant i el camí es molt aeri i equipat amb cable, però amb espai suficient com per passar-hi sense acusar vertigen, els que el pateixen.
Arriba un punt on hi ha una cruïlla on s'indica la baixada cap a Thuès. Deixem el sender que segueix direcció nord i comencem a baixar fent llaçades, primer direcció (NE) i desprès al est, per arribar un altra vegada a baix el riu, que travessem i seguim baixant per l'altre costat. seguint-lo ja fins anar a sortir a la zona d'aparcament, d'entrada a les Gorgues. Continuem per dintre el poble, per anar a buscar el bus, que ja ens està esperant.



Sortida de travessa
Distància recorreguda         26 km.
Desnivell acumulat              + 848 m.    - 2.195 m.
Temps efectiu, caminant     8 H. 52'

dijous, 15 de setembre de 2016

França: Els Peric, des de la Balmeta (Els Angles)

Desprès de un any d'espera, aquesta dijous tornem a provar de fer els Peric. La previsió, aquesta vegada es més bona i només hem de tenir amb compte el vent i el fred. Fem viatge de un dia, sortint des de Girona. 
Passant per dintre la població de Els Angles, al carrer de mes amunt, agafem la pista que ens portarà fins al punt de sortida.
Comencem a caminar per la pista, seguint les marques grogues i als pocs metres, ja veiem una senyal que ens marca un gir a la dreta, per un lloc on hi ha aiguamolls.
El sender, no te pèrdua. i es segueix sense cap dificultat. Va pujant i més amunt, passem pel costat del estany de la Balmeta, que deixem a la nostra dreta. Continuant pujant fins a la cabana de la Balmeta. Aquí, el terreny, fa un pla, amb una cruïlla de camins.
Seguin la direcció sud oest, aniríem a parar al estany de les Bouillouses. Un altre, de molt evident, direcció nord, que es per on fem intenció de tornar. Un altre, direcció nord oest, que es el que agafarem, encara que al principi anàvem cap a Bouillouses. Rectifiques i ja veiem fites que ens portaran cap al estany de la Llosa. Desprès, pujant per la coma de la Llosa, anirem a parar al coll del Peric. Aquí, fem un breu descans, i comencem a enfilar cap a dalt el puig Peric. Arribem a dalt i desprès de fotos i contemplació del entorn. Des de aquest balcó, la vista es impressionant, podem veure el Carlit, Puig de la Portella Gran, Coma d'Or, Roc Blanc, Serra de Madres, Canigó. També els estanys de Bouillouses, Camporells, Matamala i d'altres. Desprès, desfem camí fins al coll i fem la pujada al Petit Peric.
La baixada, la fem per la vesant sud, des del mateix cim, seguin les fites plantades, que ens fan desfer el desnivell molt ràpidament. Quan som a baix, busquem una zona on no hi bufi molt el vent i ens parem per dinar. Com el vent ha anat augmentant la intensitat, ja no anem a buscar el camí de tornada, que passa pel estany de l'Ànec. El que fem es anar per l'herbat, trencant entre els dos camins, el de pujada i el que pensàvem tornar i finalment anem a parar un altra vegada a la cabana de la Balmeta, des d'on desfem camí fins als cotxes.


Sortida circular
Distància recorreguda         15,8 km
Desnivell acumulat             979 m.
Temps efectiu caminant      5 h. 45'

Enllaç a la traça           http://es.wikiloc.com/wikilo'c/view.do?id=14803090

Àlbums de fotos:

Joan: 
https://drive.google.com/drive/folders/0B1mRjSAhNf7ncWl5a0c0SE5lV1k?usp=sharing

Eduard:   https://goo.gl/photos/NSttu2x6gyPTXLzz5





dissabte, 10 de setembre de 2016

TMB - Etapa 7: Trient - Col de Balme - Le Tour

Dia 7.- La ultima etapa del nostre TMB. Avui, hem d'agafar el sender que ens puja al Col du Balme, per baixar desprès fins le Tour. Avui, deixarem Suïssa, per retornar a França.

Sortim de Gîte d'Etape, on hem fet nit, i agafem la carretera direcció sud, que retorna per baix la vall, per on vam arribar ahir la tarda. Quan ja tornem a sortir de Trient, a l'alçada de Le Peuty, trobem un pal indicador, on seguim el sender dirigit cap a Col de Balme. Comença a pujar suaument, però més endavant i quan ja entrem sota bosc, el sender es molt agradable de pujar. Va fent moltes llaçades i guanyant ràpidament altura, però al anar sota bosc, es va molt be. Quan ja deixem el bosc i sortir al alta muntanya, ja veiem al fons de la vall i a dalt el coll, el refugi del Col de Balme.
Anem seguint el sender, que en un llarg recorregut, va guanyant metres i ens acostem a Les Herbàges, una granja, amb dos estables fets amb pedra seca i sostre de volta, molt ben preparades per protegir-se de les allaus.
Seguim pel sender i enfilem unes llaçades que ens apropen al Col. Ens queda un repetjó i ja hi som. El refugi està molt concorregut. La vista que se'ns obre, espectacular. Tenim a darrere nostre, la vall suïssa per on hem pujat. Al davant, tota la vall de Chamonix, que veiem al fons, i tot el lateral del macís del MontBlanc, amb totes les Aiguilles Rouges al altre costat de vall. Per quedar-si embovat. 
Desprès d'una estona de contemplació i fotos, emprenem la baixada cap a le Tour, per un camí evident (SO) que ens va acostant al poble i fons de la vall, fins a la seva entrada.
Avui, els nostres guies, gestionen amb la gîte d'etape Chalet alpin du Tour, que puguem dinar al seu interior. Agraïm, a la seva guardiana, la Véronique, la seva atenció.
El dinar d'avui, es una cloenda a una setmana inoblidable per tots i encara que molt contents, per totes les vivències d'aquest dies, arriba el moment de acomiadar-mos de Elodie i Philippe i de la bona companya d'aquests dies, la encantadora Claire, Molts agraïts pels macarons que ens has obsequiat.
Només queda dir: HA ESTAT FANTÀSTIC I FINS L'ANY QUE VE!



Etapa 7.-
Distància recorreguda          10,6 km.
Desnivell acumulat                +  911 m.     - 718 m.
Temps efectiu, caminant       3 H 53'

Enllaç a la traça                     http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14790140

Àlbums de fotos: El meu agraïment a tots els que heu fet aportacions a aquest reportatge. 

Montse:       https://goo.gl/photos/JbFeN9yC3ZQvjzdE7

Joan:
https://drive.google.com/drive/folders/0B1mRjSAhNf7nbGswOVFZV0N0bUk?usp=sharing

Eduard:  https://goo.gl/photos/RdGnoZjGxBWDsqUZ8

Mercè:https://plus.google.com/photos/106097041238854762562/albums/6334733075868799489

divendres, 9 de setembre de 2016

TMB - Etapa 6: Arpette (Champex) - la Fenêtre d'Arpette - Trient

Dia 6. Sortim del Relais d'Arpette, començant a caminar per una pista que passa a sender, i que anirà fent tot el recorregut a la Val d'Arpette.

Anem caminant per aquest preciós paratge, fent el llarg recorregut de la vall i anant guanyant desnivell fins a la part final on tanca el circ. Tenim a la nostra esquerra la Pointe des Escandies i a la dreta le Someceon du Dru; al mig la enforcadura de la Fenêtre d'Arpette. Ens hi anem enfilant, seguint el sender que puja fent llaçades, cada cop més tancades tant com ens hi anem acostant, entre blocs de pedra. .
Finalment, culminem els 2.665 m. del pas. La vista, espectacular a les dos valls; la que hem pujat (Arpette) i la del altre costat que baixarem, la del glacial i riu Trient.
Desprès de les fotos i contemplar tot el nostre entorn, emprenem la baixada, poc a poc, el primer tram que te una gran pendent amb molt bloc de pedra i cal anar amb compte. Tal com anem baixant, se'ns va obrint la Glacière du Trient i a sobre, le Plateau du Trient. Quan ja hem baixat aquest primer tram amb més dificultat, un poc més avall, trobem una cabana de pedra, feta pels caçadors, on ens parem a la vora, per dinar. Es un gran espectacle, el del Glacière, que tenim al davant nostre durant tota l'estona.
Desprès del descans, seguim la baixada fins a baix la vall i entrem ja dintre a bosc. A la poca estona, trobem una petita cantina on venen begudes i gelats molt bons, es diu Vésevey. Aprofitem per provar aquests gelats (realment bons) i desprès del descans, seguim el sender de la Bisse de Trien. Es un camí que recorre un canal de reg, construït pels agricultors de la regió al any 1895, per portar l'aigua de la glacera de Trient al Pass de Forclaz en una primera fase i més tard a altres llocs de la vall. Es un recorregut, que te panells informatius i interactius, donant explicació de com funcionava. Actualment, ja no te aquest us, doncs hi ha més facilitat en captar l'aigua d'altres maneres, però va funcionar per donar aigua, fins al any 1970. Està  ben conservat i encara hi fan baixar aigua.
El seguim una bona estona, fins que trobem un pal indicador, amb un sender que baixa per l'esquerra, amb la indicació: Trient - Le Peuty. Anem seguint aquest sender fins arribar a Trient, al nostre allotjament.



Etapa 6.-
Distància recorreguda          16 km.    
Desnivell acumulat               + 1.048 m     - 1.388 m. 
Temps efectiu, caminant      7 H 10'

Enllaç a la traça                    http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14764289

Àlbums de fotos

Montse, Imma i Milio: https://goo.gl/photos/5XcxogBgtpVAsCNq5

Joan:
https://drive.google.com/drive/folders/0B1mRjSAhNf7nSkdRbFV4OFlzRTA?usp=sharing

Eduard: https://goo.gl/photos/VQ9ggoV715XaCh5K8

Mercè:https://plus.google.com/photos/106097041238854762562/albums/6334687606675219089


dijous, 8 de setembre de 2016

TMB - Etapa 5: Refuge Elena - la Fouly (transfer amb bus La Fouly a Arpette (Champex)

Dia 5. Desprès de la alegria amb la celebració de la grolla, de la nit anterior. Al hora d'esmorzar, tornem a celebrar en aquesta ocasió, l'aniversari de la companya de colla Laura, fent-li una petita sorpresa, amb molt d'afecte per part de tots.

Sortim del refugi i comencem a enfilar el camí indicat cap al Col Gran Ferret i La Fouly. El sender puja ràpidament fent llaçades per darrera el refugi, que de seguida el tenim per sota nostre, cada vegada més lluny, fins arribar al Grand Col Ferret (2.537 m.) Ens dirigim uns 200 m. cap al nord i fem un descans, mentre una bona part del grup ens animem a pujar a la Tête de Ferret (2.714 m.) es un poc més de desnivell, però amb una pujada de forta pendent.
Una vegada agrupats, tornem a seguir el camí, ara baixant direcció est, fins arribar al petit refuge de La Peule, on ens quedem a dinar. Desprès, acabem de baixar fins a una pista, que anirem seguint fins a la carretera que arriba a zona civilitzada, passem per Ferret i finalment anem a parar a la Fouly, on tenim un temps lliure mentre ens venen a buscar els dos mini-bus que ens faran el transfer  per la Val Ferret, fins a Arpette (Champex).



Etapa 5
Distància recorreguda            13,8 km.
Desnivell acumulat                  + 715 m.   - 1.115 m.
Temps efectiu, caminant         4 H. 35'



dimecres, 7 de setembre de 2016

TMB - Etapa 4: Refuge Bertone a Refuge Elena

Dia 4. Sortim del refugi Bertone, amb molta boira que ens envolta. Durant una bona estona, no podrem aprofitar la balconada que tenim, però al cap d'unes 2 hores, ja es trenca i podrem gaudir del gran espectacle de la natura.

Sortim del refugi, pujant direcció nord i salvant un desnivell d'uns 60 m., passant pel costat les proteccions per les allaus. Continuem, girant cap al (NE), seguint el sender indicat nombre 1, al refugi Bonatti i TMB rif. Elena.
Enfilem el balcó al macís del MontBlanc, per sobre la Val Ferret i movent-nos al voltant de la cota 2.000. Al principi, encara amb boira, però ràpidament es va destapant i ens permet gaudir: primer de tota la Val Veni, que hem deixat enrere, deixant-nos una vista impressionat al MontBlanc (la part alta)i El Mont Maudit. Al davant nostre, La Punta Helbronner (estació del telefèric), le Glacier du Géant, la Dent du Géant, les Grandes Jorasses i a sota nostra, la Val Ferret. 
Arribem al rifugio Bonatti, on aprofitem per dinar, descans i quedar profundament abstrets, de tot l'espectacle que ens ofereix la natura al davant nostre, des de aquest indret privilegiat.
Continuem pel sender indicat TMB rif. Elena, fent balconada i admirant l'Aiguille de l'Évêque, le Glacier de Frébouze, le Petit M. Greuvetta. Quan des de on som, veiem el final de la pista que recorre tota la vall, on hi ha una hostatgeria, zona d'aparcament i pic-nic, tirem per un sender que baixa fent llaçades cap a baix la vall i que va a sortir a aquest lloc.
Ara, hi ha dos alternatives, agafar un sender que puja cap al refugi més ràpid i que surt a la dreta de la pista, ó seguir la pista que es més llarga i també hi fa cap. Mentre pugem per la pista, encara podem contemplar les Monts Rouges du Triolett i le Glacier de Pré de Bar, on sentim un despreniment, quan som a la vora. Tenim també una vista fantàstica del Mont Dolent. Finalment arribem al refugi.
Aquesta nit, desprès de sopar, els nostres guies ens tenen preparada una sorpresa a tot el grup i ens inviten a compartir dues "grolla de l'amistat", típica de la Val d'Aosta i que ens fan passar una estona molt agradable. Moltes gràcies en nom del grup, Elodie i Philippe.



Etapa 4
Distància recorreguda         16,7 km.
Desnivell acumulat               + 666 m.    - 574m.
Temps efectiu, caminant      5 H. 24'

dimarts, 6 de setembre de 2016

TMB - Etapa 3: Rifugio Elisabetta a Refuge Bertone

Dia 3. Avui, el temps es esplèndid. Es un dia per gaudir de la balconada per la Val Veni, tenint al altre costat
Sortim del refugi Elisabetta i anem baixant per la pista que hi arriba. Quan som al pla, anem seguint el camí (NE) i passem pel lac de Combal, on reflecteixen les Aiguilles Rouges du Brouillard. Seguim un tros més d'aquesta pista, que transcorre pel fons de la Val Veni i arriba fins a Courmayeur. Quan som més o menys a l'altura de la morrena del Glacier du Miage, agafem un sender a la dreta (SE). està senyalitzat cap a Courmayeur, passant pel refugi Maison Vieille.
El sender, comença a pujar ràpidament fins a uns 300 m., per situar-nos a la part superior de l'Arpe Vieille, petita cabana de pastors. Fem parada per descans i fotos.
Acabem de guanyar uns metres més de desnivell i ja estem al camí de la balconada a la part posterior del macís MontBlanc. Està indicat amb el nombre 2. Seguim la balconada (NE), i tant com anem avançant, tenim a la vista: le Glacier du Brouillard, l'Aiguille du Chatellet, l'Aiguille Croux, le Glacier de Fréney, l'Aiguille Blanche de Peuterey, l'Aiguille Noire de Peuterey, la part alta del MontBlanc.
Passem a la vora del lac Chécrouit, ple de vaques i al cap d'una estona ja arribem al refugi Maison Vieille, al Col Chécrouit, on aprofitem per dinar. Desprès, fem un bon descans, on alguns aprofiten per fer una migdiada asseguts a les gandules.
Continuem el camí indicat, nombre 2, cap al Plan Chécrouit i Courmayeur, primer direcció (SE) i desprès O, baixant un bon tros del que sembla una pista d'esquí, per desprès acabar de baixar peu un sender que passa dintre bosc, indicat com TMB, fins a baix al pla. Primer, passem pel Dolonne, un petit poblet a tocar de Courmayeur, per entrar desprès al poble, on fem una parada per degustar el gelatto italià i fer compres els guies. Travessem el centre del poble i pugem fins la part alta, on agafem el sender GR TMB que puja per la Val Sapin. Sortim del poble i anem passant encara per unes finques amb cases impressionants; finalment el deixem enrere i ja agafem una pista  i sender (nombre 42) que va pujant sense parar i fent força llaçades, fins al refugi Bertone.



Etapa 3
Distància recorreguda            20,7 KM.
Desnivell acumulat                 + 1.244 M.      - 1.464 m.
Temps efectiu, caminant        6 h. 18'

Enllaç a la traça                      http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14761820

Àlbums de fotos:

Montse i Milio: https://goo.gl/photos/wafXKB1ufB6Ws4j69

Joan:
https://drive.google.com/drive/folders/0B1mRjSAhNf7nS3dwR2phQy1FaTQ?usp=sharing

Eduard: https://goo.gl/photos/nq5zC7UBXmprt1Zm8

Mercè: https://plus.google.com/photos/106097041238854762562/albums/6334321792701421441