20160728

Bagà: Can Cerdanyola - L'Afrou de Cortalets - Coll de la Moixa - La Boixassa - Can Cerdanoyola

Sortida que portem un temps preparant, per anar a visitar l’Afrau de Cortalets i poder fer una circular.
Desplaçament fins a Bagà, seguir direcció Gisclareny, i desprès de passar per la vora del Càmping Bastareny i abans del pont de Sant Joan, agafem la pista que surt per la dreta i ens porta fins a les instal·lacions de La Salle Natura i Cal Cerdanyola.
Deixem els cotxes al aparcament de Cal Cerdanyola, i seguim la pista direcció oest cap a les Fonts del Bastareny, desprès seguim, passant el pont i la tanca de la pista, direcció cap al Monnell. Abans  de arribar-hi, a una corba tancada, seguim recte (O), el camí fins a trobar el baixant del torrent de Pradell (ara es sec) on hi ha una fita de pedres. Allà travessem la riera i al altre costat, ens enfilem per una traça. Crec que si es sec, es pot seguir pel curs del torrent i més amunt trobaríem un camí més ben traçat, que empalma el que hem agafat, que el primer tram no es veu una traça bona, i més amunt quan ja es troba la traça que puja per la dreta, des del torrent, ja es un sender que ens va pujant pel costat la torrentera fins un punt on la traça s’aparta seguint cap al nord-oest i desprès d’una exigent pujada, arribem als prats de la Pleta dels Cortals, on fem parada.
A partir d’aquí, ja intuïm l’Afrau, al altre costat de barranc, direcció nord. Seguim un sender que surt pels pins més propers al prat i va a buscar el baixant al barranc, per desprès pujar per l’altre costat per anar fins al Afrau de Cortalets.
Desprès de contemplar aquest monument natural de la pedra, decidim d’anar a buscar un camí transversal que passa per sota el Cap de Pradell. La pujada, la fem sense seguir cap sender traçat, anem pujant muntanya amunt, pels llocs que intuïm més assequibles. La pujada es dura i amb força pendent. Sabem que arribarà un moment on trobarem el camí i així es.

A partir d’aquí, el seguim cap al est fins al Coll de la Moixa. Desprès, seguim aquesta direcció pel GR fins al coll de Vimboca, on dinem. Desprès seguim el sender direcció sud est que ens portarà al coll de Galligans, on ja trobem el PR C-125 que seguirem, passant per la tartera que hi ha sota la Boixassa i ens baixa fins a la Collada de la Pelosa. Seguim el PR, deixant a la nostra dreta el Cap de la Boga i baixem decididament pel Clot de Cal Quim fins a la pista, a la vora ja de Cal Cerdanyola, on tenim els cotxes.




Ruta circular
Distància recorreguda          18 km.
Desnivell acumulat                1.218 m.
Temps efectiu, caminant       6 H. 50'   

La dificultat de la traça es qualifica pel tram sense sender. Enllaç a la traça: 
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14232497

Enllaç a les fotos de Eduard       https://goo.gl/photos/sfM5yiSjRHSDi78z9





20160721

Pirineu Central: San Juan de la Peña i viatge de tornada

Dijous 21/7. Avui, toca viatge de tornada. Però, abans fem una estona de turisme.
Deixem el Valle de Tena, per tornar cap a Sabiñánigo i de allí cap a Jaca. Seguim direcció Pamplona i agafem la desviació al monestir de San Juan de la Peña.
Visitem aquest monument històric de la època medieval i també el monestir nou, del segle XVII i reconstruït de nou (sense comentari).



     

20160720

Pirineu Central - França: Volta al Peyreget, a la vora del Midi d'Osseau

Dimecres 20/7. Dia que comença amb sol i algun núvol, però quan sortim del hotel ja deixa entreveure un canvi ràpid. Passat Portalet, deixem el cotxe al aparcament al costat de la carretera que hi ha més avall.
La vista d'aquesta vall de pasturatge es molt bonica i només passar Portalet, ja tenim a la vista el Peyreget i al seu costat el Midi d'Osseau.
Agafem el camí senyalat, cap al refugi de Pombie. Primer per la part plana de la vall, direcció NO., ens apropem a una cabana de pastors, que passem per la seva vora, anem pujant i el camí ja es veu molt definit, que comença a pujar fent llaçades.
Uns metres abans d'acabar de pujar al Coll, ens decantem a l'esquerra, per anar a trobar el sender que dona la volta al Peyreget pel seu darrera. cap al coll de L'Iou. 
Mentre, el temps ja ha canviat totalment, bufa el vent que ens va apropant la pluja que ve des del costat de Formigal.
El camí va donant la volta al Peyreget, que tenim a la vista. Al cap d'una estona, ja ens fa el primer ruixat que ens obliga a posar la roba per l'aigua. Decidim d'arribar fins al Col de L'Iou per acabar de prendre una decisió si continuar o retrocedir. Arribats al Col, veiem tota la part de darrere el Peyreget  i al seu costat, l'inconfusible Midi d'Osseau, i al fons de la vall, el Lac Peyreget per on hem de passar.
Encara fa una pluja intermitent, però el vent ha canviat de direcció i sembla que en protegirà, evitant que progressin els núvols, així que decidim continuar i o fem. A mitat baixada cap al llac, ens decantem a la dreta, per agafar un camí que ens evitarà fer sifonada fins avall al llac, per desprès tornar a pujar. Tornem a enganxar el sender i emprenem la pujada cap al Col de Peyreget, passant per una zona de blocs de pedra, senyalant el camí a seguir, amb fites. Ja no hi ha més pluja.
Arribem a dalt el Col i tenim a la vista el refugi i llac de Pombie. A la nostra esquerra el Midi, imponent. A la nostra dreta el Peyreget amb un camí molt evident per pujar-hi. Ens quedem al Col, fent un petit descans i mentre, contemplar a la vora nostra, el Petit Pic, la Pointe d'Aragon i el Pic du Midi d'Osseau.
Desprès de les fotos de rigor, decidim de baixar cap al refugi on fem un descans i dinem. Desprès agafem el sender que ens portarà direcció sud, al Col cap on pujàvem al mati. Seguim cap avall, desfent cami i ja no parem fins al cotxe.



Sortida circular
Distància recorreguda       12,2 km.    
Desnivell acumulat             794 m.
Temps efectiu, caminant    4 h. 41'

Enllaç a la traça                 http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14115091

Enllaç a les fotos:               https://goo.gl/photos/sGWETDiTYH29dgGr7

20160719

Pirineu Central: Refugi de Bachimaña al Infierno

Dimarts 19/7. Avui, toca fer la pujada fins al pic Infierno.
Comencem la jornada a les 06 h., i això ens ha permès assolir l'objectiu. Ha estat un d'aquells dies que tenir un marge de temps ens ha anat molt bé, doncs la pujada al pic, ha estat força complicada i hem estat molt més temps del previst.
Sortim des del refugi i tornem a passar sobre el pont del Bachimaña Bajo i anem a buscar el GR per on vam pujar ahir. El seguim direcció al altre embassament, el Bachimaña Alto, molt més gran, que anem bordejant i deixant.lo  a la nostra dreta. Al seu final, el GR va girant cap al oest i va pujant cap als Ibones Azules. Hi ha dos camins, un a cada costat del riu i els dos van a parar cap a dalt als llacs. Als dos hi han fites i es poden seguir sense cap dificultat.
Desprès de passar els Ibones Azules, ja trobem neveros, que de pujada els salvem pel costat, on també hi ha traça marcada amb fites i arribem a dalt de tot, al Cuello del Infierno, on fem un descans per menjar i beure. Mentre, la vista a tota la vall que hem pujat, es espectacular i al darrera nostre, tenim el Ibon de Terrabai i el pic de Terrabai, per on segueix el GR que ens ha portat fins aquí.
Ara, per pujar al pic del Infierno, seguim un camí direcció sud i marcat amb fites. En principi i fins a la cota 2.800 el camí està ben definit, però a partir de aquí la cosa es complica.
A la conca de la muntanya, al davant nostre hi ha un nevero amb molta pendent, per on hi passa la traça. A sobre, a la cresta, hi ha un pas amb un pal, que indica on passa el camí. Hem d'evitar el nevero perquè no tots portem grampons, així que decidim seguir pujant cap a la nostra esquerra, seguint alguna fita que hi ha.
Ens enfilem per una xemeneia i més amunt, girem més a l'esquerra. Es una mala decisió, tindríem d'haver pujat per la xemeneia, ens hem anat massa a l'esquerra, doncs fem cap a dalt a la cresta, i hem de rectificar però des de dalt la cresta, fent una transversal cap al sud-oest i anar a buscar una canal que ens puja fins a la cota 2.980, un pic sense nom. A partir de aquest lloc, seguim per una carena molt accidentada de cara al peu del Infierno. Ens adonem massa tard, que tampoc ha estat la decisió encertada, doncs un tall a la roca ens impedeix el pas. Hem de retrocedir i anar a buscar un sender que s'endevina per sota d'on estem, que passa per sobre la marbrera. Seguim aquesta traça i ens porta al peu de l'últim tram. A partir de aquí anem trobant fites i mig grimpant arribem a dalt del cim.
La vista, espectacular. Al davant nostre, la cresta de marbre per passar als altres dos pics. a la nostra dreta vista als Ibones de Pondiellos i la Galabrosa i al pic de Garmo Negro. Vista també al Valle de Tena , Sallent de Gàllego i Formigal i al costat de França, el Midi d'Osseau, sobresurt dels altres cims.
Tornada per on hem pujat fins a la cota 2.980. Comencem el descens, per la part de darrera, seguint aquestes fites i la traça que s'endevina fins al punt de la cresta on hi ha el pas i a sota el nevero de força pendent. Baixem uns metres i per evitar el nevero, ens tirem cap a l'esquerra i anem baixant sense camí definit per la tartera, amb forta pendent fins a un punt més baix del nevero, que travessem i ja trobem més avall fites amb un altre camí que ens portarà fins al Cuello del Infierno. Aquí parem per descansar, fer una queixalada i desprès ja desfem camí, però ara passant per sobre d'alguns neveros, fins al refugi dels llacs de Bachimaña i seguir fins a baix als Baños de Panticosa.
CONSELL: Es un pic amb dificultat alta per pujar-hi. Si es té vertigen, no anar-hi. Els que hi pugeu, quan sigueu a la cota 2.800, per sobre el Cuello del Infierno, teniu de seguir pujant la diagonal, direcció sud, cap al pal indicador que es veu al davant vostre, al fons de la conca, a dalt la cresta. Passar al darrere, i seguir pujant seguint les fites que es troben, per sobre la marbrera. Arribats al últim tram a peu de cim, es veu una primera fita, per on s'ha de pujar i desprès en hi ha algunes més que et van pujant i el tram final es una mica, campa com puguis.





Anada i tornada pel mateix camí

Distància recorreguda          18,5 km.       
Desnivell acumulat                + 1.104 m.  - 1.603 m.
Temps efectiu, caminant       10 h. 34'

Enllaç a la traça:      http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14104295

Enllaç a les fotos:     https://goo.gl/photos/8TdDEVhx1Jiuh1qr5

20160718

Pirineu Central: Infierno. Aproximació refugi Bachimaña

Dilluns 18/7. Desplaçament amb cotxe fins a Baños de Panticosa. Avui, la dificultat de la ruta ens la ha donat la calor que feia al hora que hem començat a caminar, les 15 h. i també el fet d'anar carregats per sobre del que estem acostumats. Sort, que qua hem guanyat altura, ens ha començat a tocar el vent, que ens ha refrescat un poc.
Comencem la caminada, arrancant per darrera la Casa de Piedra i seguint el GR 11. El sender comença pujant decididament, seguint unes llaçades que ens porten fins al mirador, on hi ha una vista de la vall i les instal·lacions.
Desprès, el sender segueix pujant força dret, però molt ben traçat i transcorre molt a la vora del riu que baixa des de dalt l'embassament. Arribats a la vista de la cascada del Fraile, el sender gira cap a l'esquerra, per pujar encara amb més pendent i salvar la muralla de pedra per on baixen les aigües.
El tram final, ja es de pujada més suau i d'aproximació a la paret de l'embassament Bachimaña Bajo, on passem el pont per accedir al refugi.
Cal fer menció que es tracta d'un refugi construït fa quatre anys i està molt ben condicionat. El tracte dels seus guardes es molt bo i ens donen tota classe de informació i facilitats per desenvolupar la nostra sortida. El menjar, correcte.



Ruta de pujada des de Baños de Panticosa al refugi Lagos de Bachimaña.
Distància recorreguda           4,5 km.
Desnivell acumulat                551 m.
Temps efectiu, caminant       2 h. 17'

Enllaç a la traça          http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14091389

Enllaç a les fotos         https://goo.gl/photos/zovU5K1DcTuTnFJC9

20160714

França: La Pica de Canigó, des del aparcament (tanca per sota de Marialles)

Des de feia ja un temps que volíem tornar a anar al Canigó. Com que la previsió per aquest dijous era bona, doncs no ens hi pensem més i cap a La Pica.
No hem previst que avui es 14 de Juliol, festa Nacional a França. Quan arribem al segon aparcament pujant a Marialless, ens trobem la tanca baixada, barrant el pas i força ple de cotxes.
Deixem els cotxes i comencem a caminar un tros més del previst. En 20' ens plantem a Marialless i seguim el GR i quan arribem al Coll Vert, ja tenim a la vista la vall que hem de seguir pujant, fins arribar al punt on hem de travessar el riu.
Quan som al altre costat, ens parem per fer una queixalada i seguim pujant pel camí fins a trobar uns 350 m. més enllà una drecera a la dreta, que ens estalvia un tros de sender. Quan som a dalt, tornem a trobar el sender GR, que en poca estona ens porta fins al refugi Aragó. Des de la ultima vegada que vam estar-hi, l'han arranjat i ara està molt ben conservat, amb lliteres i una estufa a dintre.
Seguim pujant als Plans de Cady, on ja se'ns ofereix a la vista la Pica amb la creu, i al seu costat la xemeneia. Avui, ha estat una processó de gent, pujant.
Quan som a la xemeneia, fem la pujada amb molt de compte. Hi ha força gent, transitant aquest tram  pujant i baixant, i cal estar molt pendent de la possible caiguda d'alguna pedra. Al embut final, ens tenim d'esperar una estona a que hi baixen un grup format per unes 15 persones (mentre, pensem que podrem ocupar el seu lloc a dalt al cim). Quan hi arribem, es ple de gent. Tot hi això, ens podem permetre de fer les fotos de grup i estar-hi el temps just per contemplar la vista des d'aquest cim emblemàtic.
Fem la tornada pel mateix camí, parant a dinar al costat del refugi Aragó i tornant als cotxes. Una molt bonica diada.



Sortida d'anada i tornada
Distància recorreguda            22,1 km.
Desnivell acumulat                 1.342 m.
Temps efectiu, caminant        7 h. 10'

Enllaç a la traça     http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14001817

Enllaç a les fotos     https://goo.gl/photos/isi6cUCzD9apgrvp9

Enllaç a fotos de Eduard:   https://goo.gl/photos/NXwaK6kuazRjA1Fm9

Enllaç a fotos de Jordi:       
https://drive.google.com/folderview?id=0B-jEHAz5MVqPa3lkZm9VcHJadFE&usp=sharing_eid&ts=578e57f0

20160707

Val d'Aran: Sortida curta a Montgarri i tornada.

Dia 7. Avui, ja es dia de tornada cap a Girona però, primer cal estirar un poc les cames i tenim previst fer una caminada curta. La sortida escollida es des de Pla de Beret a Montgarri.
Deixem el bus al aparcament de l'estació i ens dirigim caminant per la pista (NE) fent tot el recorregut per la pista, que es el GR 211 que ens porta fins al refugi i ermita de Mair de Diu de Montgarri. No te cap dificultat i el viatge d'anada, només es desnivell baixant i a la tornada es fan uns 200 m. de desnivell. De fet, tot es pista i una passejada.
Desprès de la passejada, continuem viatge pel Port de la Bonaigua, dinar a Sort i fins a Girona.
RESUM: uns molt bons dies, amb paisatges preciosos i la gran companyia dels Caminants dels dijous.



Distància recorreguda               10,5 km.
Desnivell acumulat                     219 m.
Temps efectiu, caminant           2 h. 25'

Enllaç a la traça              http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13973001 

Enllaç a les fotos             https://goo.gl/photos/cKuk2UeWEbbMzGho8

Enllaç a les fotos de Mercè:  https://photos.app.goo.gl/J7oWi34WDLqDUH2K7

Enllaç a les fotos de Joan     


20160706

Val d'Aran: ref. i Lac de Restanca, Lac de Mar, Lac Tòrt de Rius, Lac de Rius, des de aparcament de Ressèc

Dia 6, dimecres. Sortida del hotel amb bus fins a Arties, on agafem la pista de la Val de Valarties, en bon estat i gairebé tota asfaltada. Ens quedem al aparcament a sobre el Pònt deth Ressèc, on només segueixen la pista, els taxis i vehicles autoritzats.
Comencem a caminar seguint la pista (SO) que es GR 11, i que ens va pujant fins a la Barraca de Rius, on deixem la pista i el GR s'enfila per un corriol a l'esquerra, que amb ascens continuat i molt ben traçat, ens puja fins a la presa del Lac de Restanca, on hi ha el refugi. Fem un petit descans i continuem  pel sender que voreja el llac i al altre costat, s'enfila decididament fins a dalt un pla, on hi ha un pal indicador cap al Lac de Mar. 
Seguim i el sender torna a pujar fort fins dalt a un coll, on ja tenim a la vista el llac. Fem una petita parada i continuem ara el camí marcat amb fites, que va passant per terreny amb molt de bloc pedra, deixant el llac a la nostra dreta. Anem seguint tot el llarga del llac, fins arribar al punt de l'entrada d'aigua, on fem un altre descans.
Trobem un altre pal indicador, cap al Lac Tòrt de Rius. Seguim a la dreta per anar a buscar la forta pujada per un camí evident fins a mitja muntanya, marcat amb fites, i que ens enfila fins a la Colhada de Lac de Mar, on encara hi queda una petita pala de gel. Des de aquest punt, la vista es impressionant tant al costat per on hem pujat (E) amb la panoràmica del Lac de Mar i el seu illot èra Unhola. Per sobre el llac, la Serra de Tumeneia i el Massís de Besiberri.
Al altre costat (O) el Circ de Tòrt i (NO) l'Estanh dera Colhada, el Lac Tòrt de Rius, petits llacs, i al final el Lac de Rius.
Baixem, seguin les fites que anem trobant i passem pel costat dels llacs que he esmentat. El camí passa, deixant-los a la nostra esquerra. Quan arribem al final, al Lac de Rius, els valents de la Colla es tornen a fer un bany.
Ara, ja agafem el GR que ve des del oest, on aniríem al túnel de Vielha. El seguim cap al est i iniciem la baixada pel Barranc de Rius, deixant a la nostra esquerra la Serra de Rius. Quan ja som a la part baixa i tenim a la vista les basses de Rius, hem de deixar el camí i baixar per un corriol que surt a l'esquerra per anar a trobar el riu i passar-lo al altre costat, per on es veu la traça del camí que hem de seguir. Primer va planejant, per desprès iniciar una forta baixada, per una pendent molt herbada, on hem de seguir les fites que trobem, fins arribar a baix al riu. Baixant ja veiem la pista amb l'aparcament de taxis, hem d'arribar al riu, passar el pont de fusta i acabar de baixar a la pista per on hem pujat al mati. Només ens queda desfer camí fins al bus.



Sortida circular
Distància recorreguda          18,5 km.
Desnivell acumulat                1.161 m.
Temps efectiu, caminant       7 h. 25'


Enllaç a les fotos      https://goo.gl/photos/4fjniom3cACdsC4w9 

Enllaç a les fotos de Mercè:  https://photos.app.goo.gl/Q5jKp9MPpiui2M4RA


20160705

Val d'Aran: De Banys de Tredòs a ref. Colomers i volta als llacs de Colomers

Dimarts dia 5. Hem tingut tota la nit llamps, trons i pluja. Desprès d'un gran esmorzar, sortida amb el bus i plovent, cap als Bans de Tredòs, on ens deixa i comencem a caminar, plovinejant. 
Com està tot moll, de la pluja caiguda, comencem direcció sud per la pista de terra per on pugen els taxis fins al aparcament de dalt. Anem seguint la pista fins més enllà del àrea recreativa de Pont dera Montanheta, on fem un parell de dreceres per no fer tanta volta, fins arribar al lloc on tenen la parada els taxis que pugen turistes. A ma esquerra, ja està indicat el refugi de Colomers i agafem aquest corriol que ens puja fins a la paret de la presa. Passem per sobre, al altre costat i ja tenim els refugis vell i nou, a la vista. Anem seguint el camí pel costat l'Estanh Major de Colomèrs fins al refugi nou. Hi passem al costat i seguim direcció al Estanh Mòrt, vorejant-lo. Pugem un petit desnivell i ens plantem a un pla, on el camí es bifurca, donant la possibilitat de girar al est i de fer la volta curta als llacs i enllaçar el GR que baixa al altre costat.
Natros, seguim direcció sud, el sender marcat amb fites i pintura vermella. Ens trobem que el pas del riu, està dificultós i fem una pujada cap a la nostra dreta, primer sense cap referència, però una vegada a dalt al pla, ja veiem fites de pedres, que ens porten al llac Garguilhs de Sus pel seu costat més occidental. Anem pujant i seguint fites fins a un punt on veiem que podem creuar el riu sense gaire risc i un cop som al altre costat, ja veiem el camí que hauríem seguit si a baix haguéssim pogut travessar bé.
Ara, l'anem seguint i ens passa entre els Estanhets deth Pòrt a la nostra dreta i el Lac Tort a l'esquerra. Durant la caminada, ens acompanya per sobre nostra una boira, a mitja muntanya, que fins que no serem bastant més amunt no es trenca. Finalment, ens permetrà quan siguem a dalt de tot, gaudir de la bellesa d'aquest racó de Pirineu.
Més amunt, a la dreta deixem el Lac deth Pòrt de Colomèrs i acabem pujant fins a trobar la sorpresa del dia: l'Estanh Gelat, situat uns metres més avall del Còth (Coll) de Pòdo. Ens trobem al fons de la vall, al Circ de Colomèrs. 
Preciós; des de la nostra dreta, el Pòrt de Colomèrs, la Creu de Colomèrs, el Tuc Blanc al davant nostre, el Gran Tuc de Colomèrs, el Portal de Colomèrs i per tancar, el Pic del Bergús. Cal fer una parada fotogràfica a tot aquest entorn i al Estanh Gelat. El seu blau i blanc de gel ens atreu, i algun atrevit s'hi passeja per sobre. Fem les fotos de grup.
Acabem de pujar al Còth de Pòdo, des d'on tenim tota la vista als llacs per on hem fet la pujada i al altre costat, al lac de Pòdo, Estanh de Ratera de Colomèrs, el Pic de Ratera i altres petits llacs.
Baixem des del Coll, per unes pales de neu, que es poden passar bé i quan som al Lac de Pòdo, fem parada per dinar. 
Seguim el camí, marcat per fites, i anem baixant cap al Estanh Solet, que passem a la vora i fem cap al Lac Obago, on els més atrevits es fan un bany. Aquí, ja hem trobat el GR 11 que ara seguirem, passant el Lac Redon, el Lac Long i ens baixa fins a la vora de la presa del llac de Colomèrs. Al GR per on baixem, hi van a parar els camins que fan la volta curta als llacs.
Quan som a la vora la presa, el camí ja tira avall fins a la parada de taxis i anant desfent camí fins al aparcament on ens espera el bus. 
Cal dir que a aquesta part baixa, hi ha un camí alternatiu, que de baixada en fem una part i desprès seguim la pista i la resta del grup el fan tot fins l'aparcament.



Sortida circular
Distància recorreguda                     21,5 km.
Desnivell acumulat                          917 m.
Temps caminant, sense parades     7 h- 20'

Enllaç a la traça             http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13954978

Enllaç al àlbum de Mercè:  https://photos.app.goo.gl/hBQc2BiJ9hBkeU9p8



20160704

Sortida a la Val d'Aran de la Colla Caminants dels dijous. Dilluns dia de viatge

Per aquestes dades hem planificat una escapada a la Val d'Aran amb una bona part de la gent de la Colla. En total hem estat 17 els que ens ho hem pogut combinar per gaudir-ho.
Dilluns dia 4 de juliol, sortim des de Girona amb bus. El fet d'anar-hi un grup nombrós ens ha permès poder organitzar el viatge, de manera més descansada i distesa.
Quan sortim, tots anem amb el pronòstic del temps que no es gens bo, però veurem el que ens permetrà de fer.
Durant el viatge i quan ja som per la província de Huesca, tenim un primer xàfec, de curta durada. Arribem al túnel i al altre costat no hi plou, així que enfilem cap a Salardú, la nostra destinació.
El nostre punt d'estança durant els tres dies, ha estat l'hotel La Creu. No el coneixia perquè fa molts anys que vaig estar a la Vall, però a Vielha.
El viatge el realitzem amb l'empresa d'autocars Pacheco, de Sarrià. Ens acompanya el mateix Ramon Pacheco com a xofer i hem quedat molt contents de la seva aportació. Cal destacar, que amb natros, el Ramon ha descobert un racó de Pirineu, doncs ha fet el seu bateig de muntanya.
Tinc de fer una menció al hostatge, perquè ha estat molt i molt bé. Cal destacar l'atenció que hem rebut per part dels seus propietaris, en Xavier i la Pili. Ens han fet sentir com si fossem a casa, i si valorem les instal·lacions, habitacions i menjar (buffet lliure) cal posar-hi un 11 sobre 10. 
Serà el nostre punt de estança quan hi tornem, una propera vegada. Totalment recomanable.



Petit reportatge del viatge del dilluns dia 4

Fotos Eduard        https://goo.gl/photos/6n328D2k7ZfPpaQQ7

COLLA ISARD.- Ripollés: Campelles-coll de la Coma Ermada-forat de St. Ou-St. Pere i Santuari de Montgronny-Gombrén.

Una complerta travessa, des de la vessant nord a la sud de la serra de Montgrony. Fem l'aproximació amb el bus de TEISA, com ara ho fem ...