dijous, 7 de desembre de 2017

COLLA BON PAS. La Fageda: St. Miquel Sacot, Serra de Marboleny, St. Martí i St. Miquel del Corb


Un altra setmana de fred intens. Hem optat, per fer una ruta que completi, la que vàrem fer la setmana passada.
Deixem els cotxes a Sant Miquel de Sacot, església romànica reconstruïda al S. XVIII i comencem a caminar direcció oest, per la pista asfaltada i a uns 95 m. ja la deixem, girant cap a l'esquerra, pel camí que passa pel Castell de Sacot i alguna casa més de la zona. Seguim pel camí i més endavant ja trobem el pujant, per la dreta i marcat de color grog, cap al Castell de Colltort. Pugem fins a la Collada i girem a la dreta, per arribar-nos al Castell, del que només en queden les ruïnes. Desprès d'admirar la bona vista que tenim des d'aquest punt tant privilegiat, continuem caminant per la carena, direcció oest, passant per la Collada Petita, el Tirador, el coll de les Llaceres i els Ressoladors , on aprofitem per esmorzar,  mentre prenem el sol i esperem per saludar a altres  companys caminants, que fan un sortida per la mateixa zona.
Continuem seguint el camí cap al oest, passant la collada dels Saiols, el Pas d'en Genís i arribem al Pas d'en Vidal per on emprenem la baixada, direcció NO, poc a poc i amb molt de compte on fiquem els peus. El camí es tot tapat de fulles i no es veu on va el peu. Finalment, arribem més avall, a trobar una pista, que a la dreta continua cap a Can Vidal i a l'esquerra anem primer planejant i desprès baixant suaument, fins a Sant Martí del Corb. Ara, seguirem el GR 2 per pista direcció oest, i arribem a can l'Antiga, on segueix girant de pujada a l'esquerra i ens porta fins a Sant Miquel del Corb.
Desfem camí fins a l'Antiga i seguim per la pista asfaltada direcció nord fins a trobar la carretera, que travessem i continuem en la mateixa direcció, fins arribar a la fageda, on hi ha el camí que seguim cap a la dreta (E).
A partir d'aquí, hi ha molts camins per dintre la fageda, i mols d'indicats. Natros, anem seguint els que ens sembla, però sempre anant direcció est, fins a trobar el GR 83, que travessem i ja girem cap al sud, per anar a la Cooperativa de La Fageda, on aprofitem per dinar.
Continuem desprès, per darrera la Cooperativa, seguint el traçat del GR, que passa pel davant de la CR el Prat de la Plaça, on gira cap al est i que ens portarà fins a tornar a pujar a Sant Miquel Sacot.


Sortida circular
Distància            15 km.
Desnivell acumulat  552 m.
Temps caminant     5 h. 20'

Enllaç a la traça    https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21481843

Fotos Milio: https://photos.app.goo.gl/ICvB0DAYdLLfHERd2

dissabte, 2 de desembre de 2017

COLLA L'ISARD. Ermites de Sta. Coloma

Degut a la petita nevada de ahir, fem un canvi a la sortida prevista per aquest dissabte i decidim d'anar cap a Santa Coloma de Farners. 
Ens dirigim amb cotxes fins a l'ermita de Farners. El plus a la sortida d'avui, es la capa de neu que hi ha gairebé a tot el recorregut que fem.
Comencem per l'ermita de Farners i desprès ens dirigim a dalt, a la Roca del Vent i al Castell. Per la part de darrere, hi baixa un corriol que ens porta direcció sud a trobar una pista. Hem de girar a l'esquerra, per anar a trobar la pista per on hem arribat amb els cotxes i girant a la dreta, anem a trobar la pista principal. Girem a la dreta (O), i anem seguint aquesta pista, passant pel davant de La Casilla (casa a la vora de la carretera) i seguim pujant suaument, passant l'entrador (esquerra) a la Torre de Can Planes. Més endavant trobem a una corba, de pujada, una pista que surt a la dreta amb tanca (per on tornarem), seguim per la principal. Quan trobem una pista que surt a l'esquerra, l'hem d'agafar i comencem a baixar. A partir d'ara, hem d'anar seguint sempre les marques de color blanc, que anirem trobant molt sovint. A la zona hi trobarem moltes cruïlles de camins. Ens hem de fixar sempre amb la marca blanca i seguir-la.
Seguim baixant durant molta estona per aquesta pista, i seguint les marques anem cap al Bosc del Far, per arribar finalment al collet de les Bruixes, des d'on pugem a l'ermita de la Mare de Deu d'Argimont. 
Seguim, desfent camí i baixant fins al collet per on hem enfilat el tram final. Aquí (hi ha pal indicador), agafem la direcció de Sant Pere Cercada, i comencem a baixar per un corriol direcció (SO) fins a trobar a baix, una pista. Seguint les marques blanques per pista, camins i algun petit corriol, arribem fins a Sant Pere Cercada desprès de caminar durant 1 hora i quart. Aprofitem per fer un descans.
Seguim les marques de color blanc, pujant per la pista que surt al davant de la porta d'entrada al Santuari, direcció (NO) i sempre seguint les marques blanques, al cap d'un hora arribem a Santa Victòria de Sauleda, on fem parada per dinar. Hem de fer-ho a peu dret i buscant la zona de sota arbres (no hi ha neu), perquè a la resta, tot està amb neu al terra.
Continuem camí per la pista direcció (NE) i a partir d'ara, seguirem unes marques de color vermell que ens portaran per camins i algun corriol i girant cap al est. Passem per Can Planes Vell i més endavant ja anem a sortir a la pista principal per on hem pujat al matí. Ara, només cal desfer camí fins als cotxes.



Sortida circular
Distància recorreguda  18,9 km.
Desnivell acumulat      604 m.
Temps caminant        5 h. 45'

Enllaç a la traça   https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21352666
Àlbum fotos. Milio    https://photos.app.goo.gl/Hicoa15FL5rmtKD53
Joan:https://drive.google.com/drive/folders/1z975ycMaoR-JxkbYiIODeoxUoYypvbTO?usp=sharing 
Mercè:  https://photos.app.goo.gl/HEx6aN5CePesypZm1
Montse: https://photos.app.goo.gl/dpmdwzsv7iv6BkJs2

dijous, 30 de novembre de 2017

COLLA BON PAS. Les Preses: Serrat del Molar i del Soler i Xenacs.

Deixem els cotxes a la zona sud de les Preses, al carrer de la Bòbila. 
Comencem caminant de pujada pel carrer de la Mata, direcció sud, al final, entrem al camí dels Bous, que va pujant direcció sud fins a tocar la carretera a Xenacs. Sense sortir-hi, continuem la pujada i ara si que sortim a la carretera, que seguim uns metres, per desprès seguir el sender que surt a l'esquerra de la carretera i que va en paral·lel durant una estona. Seguint aquest camí, finalment tornem a sortir a la carretera, més amunt. Ara la seguim uns metres direcció a Les Preses, per agafar a l'esquerra, el pujant al Collet dels Llosassos, a dalt la carena.
Passem a l'altra vesant i comencem a baixar direcció est. Trobem una cruïlla i hem de seguir a l'esquerra. Més avall, a una zona que es llosa de pedra, també hem de agafar a l'esquerra a un punt on hi ha una fita amb pedres. Seguim baixant i fem cap a una boca de cova, on hi ha la resta de l'escala que hi baixava. Ara, hi ha un tronc per facilitar l'accés. Seguim baixant i fem un gir, pujant uns metres direcció nord, per anar a una altra cova, aquesta més accessible (Son les coves de la Vila). Seguim pujant uns metres més fins a trobar una cruïlla, on hem de seguir cap a la dreta. Ara, tornem a baixar, per un camí per on cal tenir compte amb les relliscades, sobretot amb un ambient gèlid com el d'avui. Finalment fem cap al Camp de la Bassa, zona planera i gebrada, per anar a sortir a La Casilla, a la vora de la carretera C-63. 
Girem a l'esquerra, seguint l'antiga carretera, direcció est. Uns 170 m. més enllà, agafem un corriol que puja per l'esquerra de la carretera, direcció NE i despès N en una pronunciada pendent, per la Serra de la Solana del Soler, fins arribar una altra vegada a la carena de la Serra de Marboleny. Ens desplacem uns metres cap al oest, per anar a buscar un lloc on hi toca el sol i fer un petit descans. 
Retrocedim fins al Coll i seguim pel camí direcció est, fins a un punt on trobem el rètol indicat cap a Puig Rodo, que seguim. Passem per la font del Cingle (sense aigua) i arribem al Collet per pujar fins al Puig Rodon, des d'on gaudim d'una esplèndida vista.
Desfem camí fins al Collet i ara seguim direcció Xenacs, on desprès de arribar-nos al mirador, fem un descans per dinar.
Desprès, agafem el camí de baixada, direcció oest i que ens portarà pel Clot de Xenacs, cap a Can Talaia, el Pujol i el Pinell, per arribar ja al poble de Les Preses i dirigir-nos cap als cotxes, passant pel davant de l'església de Sant Pere.


Sortida circular
Distància             11,5 km.
Desnivell acumulat   792 m.
Temps caminant      5 h.     

Enllaç a la traça     https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21325711

Fotos Milio: https://photos.app.goo.gl/VaQAl3KisU8Vajpg1
Joan:https://drive.google.com/drive/folders/1ssi0H2JZxMpo04ulh1o6p3IFkdQSkn4m?usp=sharing

dijous, 23 de novembre de 2017

Puigmal, des del Collet de les Barraques. Colla del BON PAS

Aquest es un dijous important per la Colla que habitualment sortim. Desprès de bastants propostes i votació, hem decidit per majoria, donar el nom de BON PAS a aquesta Colla.
Fem la aproximació, per la carretera de Ribes a Toses i a Planoles, girem a la dreta, per la carretera que ens pujarà fins al aparcament del Collet de les Barraques, on deixem els cotxes.
Comencem a caminar i un poc més amunt, girem a l'esquerra pujant per un sender, que va a buscar el filat, per on seguirem un bon tros amunt, per tota la carena i salvant varis lloms, fem cap al Pas del Lladres, on ja tenim vista a l'altra vesant de Pirineu. Seguim el camí que va per la part francesa girant cap al Puigmal. Passem el Coll de les Clotes i des del Clot de la Pastera emprenem la pujada, en pendent pronunciada, cap a dalt al cim del Puigmal.
La baixada la fem pel camí que surt direcció SE cap a Fontalba. Baixem el primer fort desnivell i quan som a la part més plana (cota 2.660 m.) deixem el camí, per baixar cap a la vesant de la nostra dreta, en principi sense camí definit, encara que hi trobem alguna pintada de color grog. Anem baixant girant cap al oest, apropant-nos al fons de la conca, fins arribar al riu de les Clotes, que recull l'aigua de la font del mateix nom. Quan arribem a baix, passem al altre costat de riu i aprofitem per fer parada per dinar.
Desprès, seguim uns 200 m. per la vora del riu i ja el deixem, sense perdre cota d'alçada i resseguint el perfil de la muntanya, anem girant cap al oest. La nostra referència, es una cabana de pastor (Barraca de Feliu), feta en pedra que hi ha al davant nostre. -travessen el torrent de Tossa i seguim el camí fins que hi fem cap. Ara, anem continuant, planejant direcció SE fins al Pla de la Baga i el camí gira cap a sud, més aviat perdent suaument alçada,fins a trobar el filat, per on hem pujat al mati. Ara, només cal desfer camí fins als cotxes.


Sortida circular
Distància          16 km.
Desnivell          1.093
Temps caminant  5 H. 55'


dissabte, 18 de novembre de 2017

Caminada pel Ripollès, amb la A. E. ALTIPLA

Avui faig una entretinguda matinal, de travessa pel Ripollès, acceptant el suggeriment del meu amic Marc. Aquesta sortida la fem amb la Associació Excursionista ALTIPLÀ, de Sant Cugat. Cal deixar un cotxe a Campdevànol i sortir des del Balneari Montagut (seguint cap a Ribes, desprès del Aigua de Ribes).
Sortim per darrera el Balneari, seguint el camí pintat en grog de Itinerànnia, punt R139. El primer tram de camí es brut, perquè han desbrossat i està tot pel terra, fins assolir una pista que hi ha un poc més amunt. Desprès, anem seguint la pista que puja pel serrat Llosser, sempre seguint la marca groga i ens puja fins al nucli de el Baell, on fem parada al Hotel Terra Alta, fent un bon descans i contemplant les vistes al Sant Amand, Taga, Puig Cerverís, Les Roques Blanques, la punta del Balandrau i les Roques de Totlomón.
Seguim camí i uns 200 m. més enllà del hotel, deixem la carretera, trencant a l'esquerra, per passar pel davant de Can Vila i seguir el camí marcat en grog direcció (SO). Passem per Cal Goll i el Pla de la Grau, on el camí queda una mica penjat (sense cap problema, i a més hi ha un cable). Arribem al Malpàs, on el camí baixa pel costat d'una paret i seguim tot planejant entre el bosc, passant per la Portella del Barricó i finalment arribem a la Collada de Grats, on ja trobem la cruïlla per on ve el GR3. 
Desprès de fer un descans, seguim el GR direcció (SO) girant desprès a sud, per dintre de la fageda i pins, salvant una forta pendent, fins assolir la cota de 1300 m. Seguirem desprès planejant fins al Pla de Pruneres, des d'on tenim una magnífica vista a la vall de Ripoll i Campdevànol i també més a la vora, la ermita de S. Pere d'Aüira, on anirem.
Fem una baixada dreta primer direcció sud i desprès girant a (SE) per anar a parar al Pla d'Aüira, on a sota l'ermita aprofitem per dinar.
Pugem fins a l'ermita i seguim pel GR direcció sud, cap al Coll de la Batalla. Desprès de passar-hi, uns 200 m. més enllà, deixem el GR per continuar un camí que surt pujant a la dreta i que ens portarà al Collet del Euga, on hi ha una cruïlla de camins. Hem de seguir direcció NE, on hi ha una fita de pedres i seguir baixant per un camí fins arribar a un pla, on hi trobem una fita a sobre un tronc tallat a ras de terra. Aquí hem de baixar a la dreta, direcció sud pel camí que ens portarà a Sant Cristòfol "la Vella", només s'endevina el contorn de l'ermita amb una paret d'una alçada de 1,5 m. a la part més elevada.
Desfem el camí uns pocs metres i anem caminant pel prat direcció NE, fins al racó de Puigcorbé, on el camí gira cap a sud. Arribem a vora la casa Puigcorbé i l'hem de deixar a la nostra dreta, passant-la per darrera pel prat i anem a trobar el GR3 un altra vegada, seguint-lo fins al sobre de Campdevànol, on ja tenim a sota el Sant Cristòfol i l'entrada al poble, on tenim el cotxe.


Sortida de travessa
Distància          14,7 km.
Desnivell           + 676 i -781 m-
Temps caminant   6 h.


dijous, 16 de novembre de 2017

Bracons - La Grevolosa - S. Miquel de Castellò - Llancers

Bonica volta, la que hem fet aquest dijous. Comencem a caminar, planejant, des del mateix Coll de Bracons, direcció sud, fins al Collet de la Grevolosa, on comencem a baixar per dintre de la impressionant fageda, fins arribar al faig catalogat. Desprès de donar una mirada a aquest entorn que sembla un bosc encantat, seguim baixant fins a la restaurada Sant Nazari. Seguim baixant direcció S/SE, i cal estar atents a un poc més de 130 m. més avall, el camí segueix baixant, però tenim de seguir per un altre que surt a la nostra esquerra direcció SE que ens baixarà fins una pista, que seguirem uns 160 m, per desprès seguir un sender a l'esquerra (E), per anar cap al Collet de la Cometa, on trobem el GR 151.1, i seguirem baixant, fins a sortir a una pista, per on continua el camí cap a Cabrera. Natros, seguim a l'esquerra (E), pujant suaument cap al Prat de la Vola, passant a la vora de l'Embarrat i seguint el curs del Riu Fornés, fins un punt on em de travessar-lo i comencem a pujar en forta pendent direcció SE, per desprès continuar fent una pujada menys exigent, fins que trobem una cruïlla on seguirem direcció N i desprès NE, passant per el Ballesters (prat), deixant la casa Porxiugues a dalt, a la nostra esquerra. Anem girant SE per trobar el camí que ens portarà a una cruïlla, per on hem de seguir pujant direcció nord i desprès NE, fins al Coll de Pedró.
A partir d'aquí, comencem a baixar direcció SE, girant desprès cap al Est i més enllà ja el camí gira a nord, baixant cap al Ras de Pibernat, on girem al est, baixant per la carena fins a Sant Miquel de Castelló, on fem un descans i admirem la vista.
Desfem un xic de camí i ara seguirem el de Itinerànnia en direcció a Coll de Bracons, que ens torna a pujar al Ras de Pibernat i seguim la pista que va pujant constantment direcció oest, deixant la part alta de la Serra de Llancers a la nostra esquerra. Anem seguint la pista que passa per diferents miradors al Puigsacalm i la vall. Finalment, es va estretint i acaba en sender que ens porta fins a dalt la carena, al Pla de Llancers. Passem al altra vesant i continuem per la fageda fins al Collet dels Rabadans, des d'on ja seguim el camí de baixada fins al Coll de Bracons.


Sortida circular
Distància              16,6 km.
Desnivell acumulat    835 m.
Temps caminant       5 h. 38'

Enllaç a la traça       https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21097798

Fotos Milio: https://photos.app.goo.gl/dHQ27cQ32k1kW4MG3
Joan:https://drive.google.com/drive/folders/1x1-h6t-c46lrfbTIXSGkFSD_Fhm_pyGn?usp=sharing

dijous, 9 de novembre de 2017

Cingle de Recauba, Coll de Condreu, el Bolet, La Salut, des de St. Feliu de Pallerols

Una molt bonica matinal llarga. Sortim des de St. Feliu de Pallerols des de la part de darrera de l'estació. Deixem els cotxes al carrer de Terrablanca, on hi ha unes places d'aparcament.
Caminem seguint el carrer fins arribar al carrer dels Estaldats i seguim el sender marcat amb color grog, direcció oest. El seguim i anem pujant fins a Terra Blanca. Aquí seguim el camí empedrat que surt cap a dalt a l'esquerra i més amunt hi trobem uns cartells indicadors. Seguim direcció Cingle de Recauba i Coll de Condreu. Arribem a sobre la cinglera, des d'on tenim una bonica vista. Continuem cap al est, per anar a trobar el camí que puja per l'altre costat de la cinglera. Seguim, direcció sud, per camí i prats, anant pujant seguint la direcció de les torres de llum, fins arribar a un filat i una pista asfaltada, que travessem i seguim pel camí que va paral·lel per sota la carretera. Entrem a una fageda i ja fins a dalt al coll de Condreu, seguim aquest camí i a les cruïlles, sempre seguint a la dreta.
Arribats al Coll, seguim direcció Rupit i a la primera corba, entrem pel costat d'una pista asfaltada, indicada cap a Mas Armadans. A l'alçada de la pedra que ho posa, entrem per l'esquerra a la fageda i seguim un bon tros en paral·lel, deixant la pista a la nostra dreta. El camí que portem, desprès gira cap al est i més amunt al sud oest, pujant fins al Puig de Toia, on descansem per esmorzar. Seguim el camí que baixa cap al NO i passem a la vora de unes grans roques, on hi ha faigs al cim i el camí ens porta fins a una singular formació, coneguda com El Bolet, per la seva forma. Arribem a un lloc, on trobem una estació meteorològica i a la vora, una bona vista. A sota, la casa de Codolosa, el Pla de la Font, el cim de la cinglera del Goleró i al fons el Far.
Seguim direcció oest en paral·lel a la carretera i anem a parar als Esqueions. On hi ha a sobre la carretera unes formacions de roques, amb una zona d'acampada, amb taules i barbacoa. 
Seguim el camí que surt direcció nord pel costat del rec dels Esqueions i ja quan sortim del bosc, trobem un indicador i seguim la direcció a La Salut, que ens porta fins al Collet del l'Arç. Ara ja seguim fins a La Salut, d'on gaudim de la vista a 180º que ens ofereix aquest punt privilegiat de la vall d'Hostoles. Per la part de darrera del Santuari, agafem el camí que baixa direcció nord per la fageda on trobem marques de color vermell. Anem girant cap al oest fins a trobar el camí que baixa de Roca Roja, i seguim baixant cap a La Feixasa, casa que està amb runes i només i queda la paret de la portalada. Seguim baixant pel camí amb marca vermella i anem a parar al rec de Rebugent a sobre la carretera, per on hi baixem, passant per sota i continuem pel camí. Arribem a la mina de la Font Gros i trobem indicadors que seguim direcció Font Grossa-St. Feliu. La Font, com segueix amb bon cabdal per alimentar el Rebugent. Des de aquí ja anem seguint els indicadors, cap a la Font del Molí Nou, per on passarem, i Sant Feliu, punt final de la sortida, on tenim els cotxes.


Sortida circular
Distància            15,4 km.
Desnivell acumulat  793 m.
Temps caminant    5 h. 30'



dissabte, 4 de novembre de 2017

Collfred a Escletxes del Euga, per Pla Traver i Sallent

Bonica sortida organitzada per la Colla Excursionista l'Isard, de Bescanó.
Per la carretera de Sant Privat d'en Bas a Vidrà, deixem els cotxes abans d'arribar al collada de Collfred, a la casa de Collfred. El dia, està boirós i molt ennuvolat. 
Des de allí comencem a caminar direcció SO seguint el camí que comença empedrat amb marca groga d'Itinerànnia, que ens porta fins a la Collada. Quan hi som, el camí fa un gir cap a l'esquerra, pujant suaument direcció sud, fins al coll d'en Carbassa. Seguim pujant primer direcció est i desprès SE fins a coll de Cans. EL CAMÍ, NO ESTÀ BEN MARCAT I CAL ANAR SEGUINT UNA TRAÇA QUE S'ENDEVINA A SOBRE EL LLIT DE FULLES DELS FAIGS.  Aquí, i tal com està el temps, ens plantegem de seguir la ruta o escurçar-la i decidim de seguir.
Hi ha un filat, que travessem, però ens desviem del camí i crec que teníem d'anar direcció sud i no cap al SE com fem, pujant fins a un llom (COTA 1407 m) que desprès hem de baixar pel mig del bosc i passant un filat, per anar a retrobar el camí (amb ratlla de pintura blanca i verda) un altra vegada i seguim, baixant direcció sud fins a la Collada de Pla Traver. Ara, seguirem el camí indicat cap a Platraver, una casa rural amb hípica. Aprofitem per esmorzar a la vora.
El camí segueix ara, passant per la part baixa, allunyat de la casa i pel costat de la vall de fusta dels cavalls, direcció est. Desprès, el camí entra pel mig d'un doble tancat, però compte, que als pocs metres, gira a l'esquerra per un pas, on cal estar atent per no passar-lo. Baixa cap a una casa de fusta i segueix per sota, direcció NE, ara ja marcat amb el grog d'Itinerànnia i anem baixant fins arribar a la riera de Sallent, que travessem i seguim pujant per la pista, cap a la casa de Sallent.
Desprès de la casa, cal seguir cap al est, però anant molt en compte de no perdre la senyal groga. natros ens hem desviat i hem tingut d'anar a buscar camí per mig del matolls. LA TRAÇA D'AQUEST PETIT TRAM, L'HE RECTIFICAT, POSANT-LA BE A SOBRE D'UNA QUE VÀREM FER FA UNS ANYS. Pugem pel costat de la cinglera i desprès el camí gira cap al oest, pujant fins a la Creu de la Freixeneda, on agafem la pista cap a la dreta per anar fins a la casa Freixeneda. Desprès seguim per la pista i a un punt que ens sembla, ens enfilem per anar cap a les escletxes. El millor si no es coneix, es seguir per la pista fins arribar a una cabana de fusta, a la vora del camí, on hi ha a l'esquerra el pujador cap a les escletxes, marcat amb color grog. Natros, baixem per aquest camí fins a la pista, a la vora de la cabana i ja la seguim, a l'esquerra, sense deixar-la fins arribar a Collfred, on tenim els cotxes. Finalment, el temps ens ha aguant sense pluja i fins i tot hem tingut alguna petita estona de sol.


Sortida circular
Distància           14,5 km.    
Desnivell            621 m.

dijous, 2 de novembre de 2017

Puig de Montroig, des de l'Abella

Aquest dijous, ens desplacem fins a l'Abella, per fer una ruta per la Serra de Sant Bernabé fins al Puig de Montroig. Deixem els cotxes a la vora de un centre de hípica al poble. Si aneu amb cotxes alts, per fer aquesta ruta, es millor deixar-los ja fora del poble, a la part alta, on ja es pista de terra, perquè hi ha bon lloc per aparcar.
Anem pujant pel carrer que s'enfila fins a dalt de tot del poble i seguim el camí, direcció oest. Anem seguint el camí i arribem a una cruïlla, d'on surt una pista cap a l'esquerra (per on tornarem). Seguim pel de la dreta i desprès d'uns 750 m. deixem aquest camí, anant a buscar un filat que veiem al davant nostre. Seguim pel costat del filat direcció sud uns metres, fins que trobem un pas, que cal estar molt atent per veure'l. La referència es una gran pedra que es veu a la part alta, al altre costat. Passem a la vora d'aquesta pedra i per darrera dels pins que hi ha al seu costat, anem pujant direcció SO, primer sense camí definit i més amunt s'endevina una traça que ens porta fins a la carena, on ja s'acaba el pinar. Ara, ja anem pujant pel prat i passant de llom a llom, per Sant Bernabé, la Collada del mateix nom, on travessem una pista i seguim amunt en la mateixa direcció que portem. Seguim per la Collada Fonda, el Puig d'en Bullici, el Pèl de Ca, on ja girem cap al NO pel costat del filat, fins al Mont Roig.
Tot aquest últim tram, l'anem fent amb vistes de 360º.
Baixem, seguint el filat, que passem per una porta, direcció als Rasos, on agafem un camí que ve des de la Collada de Meianell (molt propera) i retorna, direcció SE pel mig del bosc de pi jove. Aquest camí, s'està perdent, envaït pel pinar. El seguim tossudament, amb dificultat, passant per la font de Montroig. Més enllà, sortim a un clar on hi ha a la nostra esquerra a dalt un petit roquer. Aquí, girem cap a baix a la dreta i pel mig del pinar, sense camí definit i seguint cap al SE, seguim la traça del mapa, amb el GPS fins que tornem a trobar un sender, ja per una zona sense pinar. Anem a sortir, baixant pel costat d'un filat, a la Collada Petita i més avall a la Collada Verda, on ja girem cap al NE seguint la pista i passem a la vora del refugi lliure del Pla de Satlla. Anem seguint aquesta pista, que ens portarà fins a trobar el camí per on hem pujat al matí, des d'on només ens queda desfer camí fins als cotxes.


Sortida circular
Distància          18 km.
Desnivell           876 m.
Temps caminant   5 h. 27'



dijous, 26 d’octubre de 2017

La Cellera: Riberes del Baix Ter i Festa de la Castanyada

Aquest dijous, hem celebrat per segon any la Festa de la Castanyada, de la Colla. 
Primer, hem fet una bonica passejada per la riba del Ter, des de la Cellera fins a la Resclosa de la Burés, desprès hem fet la tornada per l'interior, passant per l'ermita dels Sants Just i Pastor, can Ribes i travessem el canal de les fàbriques, anem a la Central hidroelèctrica de Can Ribes i retornar al Polígon de La Cellera, on tanquem el cercle. Una caminada mol bonica i recomanable, totalment plana.

Desprès, ens desplacem tots plegats, cap a Can Pere Sobiranes, on els nostres companys Joan i M. Àngels ens cedeixen la seva casa per poder celebrar aquesta festa.
Aprofitant el bon temps que podem gaudir avui, fem la festa a fora la casa, sota l'ombra dels arbres, i mentre es prepara l'arròs, fem un pica pica. Tot, preparat per la nostra companya Conxi, que com sempre, es cuida de tot el menú. Cal agrair-los tant amb ella com als nostres amfitrions poder gaudir d'una trobada tant bonica.
Desprès dels postres i cafès, fem una cantada tots plegats i desprès, ja emprenem el retorn cap a casa. Ha estat una vegada més una gran diada. 
Gràcies a tots i totes per fer-ho possible!  



Sortida familiar, circular
Distància         7,2 km.
Desnivell          37 m.
Temps caminant  2 h.15'


Enllaç a les fotos:


dissabte, 21 d’octubre de 2017

Camí de la Retirada, per Coll d'Ares

Sortida programada amb la Colla l'Isard.
El camí surt des del mateix Coll d'Ares i està indicat amb un cartell. Comença a baixar de forma decidida, fent llaçades i està marcat amb pintura groga i es troben alguns pals a mitja altura, clavats al terreny. També, a la part de baix, hi ha més indicadors del camí. L'anem seguint fins a baix a trobar la carretera, ja a prop de Prats de Molló. La travessem i seguim baixant, trobem un Parc d'Aventura. Seguim baixant el camí i passem per un pont, on ja trobem el GR-83, que seguim fins a l'entrada del poble, per la carretera. Aprofitem per fer la parada del esmorzar.
A la vista del pont d'entrada, agafem un camí que surt per l'esquerra, indicat com camí a la Torre de Mir, marcat com a GR (grog i vermell). Seguim el camí, que més endavant fa un gir molt tancat a l'esquerra i comença a pujar seguint una pista marcada com a GR durant quasi un quilòmetre. A la nostra dreta, surt un camí, que seguim, deixant el GR.
També hi ha la opció de seguir per aquest GR, que tornarem a trobar més amunt, a prop el pluviòmetre.
Encara que es veu una traça pujant, aquest camí no està marcat i l'anem seguint. Passem un filat i pugem per prats, i anem a sortir al costat d'una barraca, on hi ha cotxes de caçadors, a una pista asfaltada. La seguim i més a munt, per la dreta, entrem a una pista per anar a buscar el camí que hi ha marcat al mapa que portem (Alpina Costabona) i per on havia passat un altra vegada. Ara, han posat un filat i l'hem de saltar per seguir-lo. El camí s'està perdent. Crec, que actualment, es millor seguir la pista asfaltada i més amunt, trobar el camí marcat de grog que hem seguit. Al mapa, ho indico amb una traça de color grog.
Seguint per on hem pujat i al punt que aclareixo al paràgraf anterior, trobem el camí més marcat amb marques grogues que seguirem. Hi ha un filat a la nostra esquerra i seguim pujant, i més amunt, tornem a trobar les marques del GR, pujant per un camí, que seguim, i un poc més amunt trobem el pluviòmetre (consta al mapa) que sembla més una caseta de guaita forestal. Passem pel coll d'en Sé pels prats i a la vista la Torre de Mir. Pugem entrant a bosc, per un pas de filat, pel camí  molt definit i en forta pendent, que ens porta fins al coll i desprès girant a la dreta, anem fins a la Torre. Tenim la mala sort, que se'ns ha tapat tot de núvol i boira i no podem gaudir, de l'esplèndida vista que hi ha des d'aquest mirador privilegiat. Aprofitem per descansar i dinar.
Desfem camí fins al coll i anem seguin el camí que direcció (E) ens porta fins al Coll de les Basses de Puig Sec. Aquí fem un gir cap a (N) seguin tota la carena i passant pel Puig de les Basses i arribem a la Collada de Prats, on ja trobem el pal indicador, amb direcció al Coll d'Ares, carenant. Seguim cap al Turó del Puig Pedrissa Pic del Pastoret i passem el Coll de les Boires, Puig de les Forques, Coll dels Pixadors i arribem a Coll d'Ares, on tenim els cotxes.
Observació: El temps, superior al real, degut a que ens hem entretingut buscant bolets pel camí.


Sortida circular
Distància         17,6 km.
Desnivell          990 m.
Temps caminant  6 h. 36'

Enllaç a la traça  https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20482027

Fotos Milio: https://photos.app.goo.gl/CBfshivTHUMbot8x1
Joan:https://drive.google.com/open?id=0B234NxZbuUkYSEU1RFdBenlTVDQ
Montse: https://photos.app.goo.gl/Vmtd2BwKQyCvvbc62

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Rocacorba: Volta des de Pla de Marti, per la Vall i la Cinglera

Molt bonica sortida a la muntanya de Rocacorba. El dia, no ens ha acompanyat, ja que la espesa boira que no s'ha aixecat en tot el mati, ens ha impedit gaudir de les magnífiques vistes que hi ha pel serrat de Rocacorba.
Des del Pla de Marti, on deixem els cotxes, sortim seguint la pista que va per la vora del Pla (SO). Quan portem caminant uns 160 m. des de la sortida, pel costat dret de la pista, baixa un sender marcat amb blanc i grog, per on seguim baixant, deixant a la nostra dreta el Rec de Pla de Marti, sempre pel camí més fresat, que torna a sortir més avall a la mateixa pista que hem deixat. Quan la trobem, gira cap al sud, per anar a parar a la vora de les cases abandonades a mig construir, de Can Mitjà, Can Tipa i més avall la de Can Vives. Mes avall, trobem un pal indicador i una cruïlla, a la dreta aniríem cap a Granollers, baixant per l'esquerra seguim direcció Canet (S). El camí va tota l'estona pel costat de la riera de Rocacorba, que ens queda a la dreta, i sota bosc. Sempre pel costat la riera i baixant, més avall va girant cap al est i desprès torna a girar cap a sud. Passem una zona rocosa que ens queda a l'esquerra. També passem pel costat d'una construcció estranya, que podria ser un forn de calç?. Quan el camí gira novament al est, passem al altre costat de la riera (ara anomenada de Canet) i finalment arribem a la fi de la vall, sortint a un gran camp. A l'esquerra, i tancat per un cadenat, surt el camí per on pujarem. Fem parada per esmorzar.
Emprenem el camí de pujada, pintura blanca, travessant la riera novament i ja comencem a pujar. El camí es ben fresat i va pujant constantment, amb trams de forta pendent i altres més suaus. Quan som a l'alçada de Ca l'Alemany, el camí ja queda a la vora de la cinglera i així continua sempre fins a dalt la carena. Quan som a dalt, també anem seguin per la vora de cingle fins al Santuari de Rocacorba, on ja seguim primer la pista fins al primer revolt, on surt senyalitzat el camí dels Morts, que ens portarà fins al Pla de Marti.



Sortida circular
Distància          13 km.    
Desnivell           717 m.
Temps caminant   4 h. 38'


dimecres, 11 d’octubre de 2017

Espinavell-Portabella-Coll de Siern-Banys La Preste-Coll Pregón-Espinavell

Bonica sortida per la carena fronterera. Des de el mateix poble de Espinavell, comencem a caminar seguint el camí que està marcat a un pal indicador que hi ha al inici del carrer d'Amunt. Desprès de pujar-hi, queda ben entès el perquè del nom. Sortim a la part alta del poble i continuem pel camí marcat amb grog, que ens va pujant fins a passar pel costat del dipòsit del aigua i seguint fins a trobar una pista, i més endavant trobem una cruïlla. Seguim per l'esquerra, a la dreta  (GR), serà el de tornada.
Continuem per aquest camí que va pujant, primer direcció NO i desprès girant a nord, sempre resseguint el perfil de la muntanya. Hem d'estar atents, perquè quan arribem a una corba tancada, al punt per on baixa el torrent (sec) de Comalada, deixem la pista i seguim per un corriol que surt torrent amunt. Per la pista també pujaríem fins al Coll de Pany. Aquest corriol, ens puja fins a un altra pista, que a l'esquerra va al coll de Pany. La travessem i acabem pujant camp traves fins al cim de Portabella, on esmorzem gaudint de la vista que tenim. Es veuen el Coll Pregon cap al est i a baix a la vall, Els Banys.
Desprès, seguim cap al oest fins a la Collada de Siern, on hi ha un pedró de terme, que ja senyala a la dreta el camí, que passa a la vesant francesa, baixant per un sender en direcció N. Més avall, trobem un camí que surt a l'esquerra, indicat cap al Costabona, continuem pel camí que baixa direcció NE indicat cap a Els Banys i La Fargue . Mentre baixem, podem gaudir de la vista a tota la serralada del Costabona i Esquerdes de Rojà, passem per alguna tartera i continuem pel camí molt ben definit fins a baix a la vall, on seguim la pista que ens portarà a els Banys i més avall per la carretera, a un punt on la paret de la vora de la carretera es veu oberta, baixa el camí que ens portarà a La Farga, per on passem pel pont, al altre costat de riu.
Girem a l'esquerra i entre les cases, pugen unes escales, i a dalt, ja veiem el camí, indicat cap a Coll Pregon marcat amb grog i vermell, per on anirem pujant, primer pel costat d'un filat i desprès fent llaçades per dintre bosc, fins a dalt al Coll Pregon.
Quan hi som, tenim a la vista tota la carena, al nord el Costabona i Esquerdes de Rojà i al sud la vall per on anirem a baixar. Anem a buscar l'indicador de Coll Pregon i agafem el camí (GR 11.6) cap a Espinavell direcció SO -marcat com a GR i també amb grog- i el seguim, baixant fins a la vora del poble de Espinavell, a la cruïlla per on hem passat al mati. Continuem fins al bar restaurant del poble, on aprofitem per dinar i gaudir d'unes merescudes cerveses fresques. 



Sortida circular
Distància         14,3 km.
Desnivell          956 m.
Temps caminant  4 h. 50'

Enllaç a la traça: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20256451

Fotos Milio: https://photos.app.goo.gl/Vn2qxhFZ9BOdOu3t2
Joan: https://drive.google.com/drive/folders/0B234NxZbuUkYUWNWcjBwQUxrelk?usp=sharing 
Jordi: https://drive.google.com/drive/folders/0B-jEHAz5MVqPR0tudllHZWR5M1k?usp=sharing_eil&ts=59dfba59


dissabte, 7 d’octubre de 2017

De Planoles al Costa Pubilla i Nevà

Bonica sortida pels cims de la serra de Montgrony. Deixem els cotxes, al costat del camp de futbol de Planoles.
Sortim direcció E. seguint les marques grogues del camí. Passem al altre costat de riu. El camí està marcat amb color grog. De seguida deixem la pista per agafar un corriol que puja direcció S., per la dreta, amb força pendent. Va a sortir a dalt a un camí, on girem a la dreta i als pocs metres, seguim a l'esquerra per corriol que va a sortir a una pista que a l'esquerra, va a Can Gasparó. Nosaltres la seguim a la dreta i al cap de uns metres la deixem, seguint el corriol que puja a l'esquerra, marcat amb grog. Arribem al Pla del Prat i per seguir el camí, l'hem d'anar a buscar a la dreta, per la vora d'un arbre més gran que la resta. Per aquest sender direcció SO, fem cap al Prat de Dalt, hem de passar un filat, i també hem d'anar a seguir el camí per la part de la dreta. Desprès, enfilem un camí que aviat puja amb fot desnivell fins al Coll Garroter.
Des d'aquí, a la nostra esquena, tenim la vall de Ribes i tota la carena del Pirineu. Al davant nostre, ja veiem la carena de la Serra i el Coll Roig. Seguim el camí amb marca groga, que ens hi va acostant seguint la direcció SO. Arriba un punt on els senyals grogs continuen també per la dreta, pujant per un terreny on el terra es més rogenc, natros continuem pel camí planer que va girant. Quan som al Coll Roig seguim pel costat del filat i arribem a la Font Negra. Seguim el camí i anem a parar sota un búnquer de metralladora, anem a buscar el camí que puja a la vora d'un pi solitari, que queda a la nostra esquerra. El camí va girant a SE. per anar a parar al Coll de la Coma Ermada, on ja anem enfilant pel costat la tanca, fins a dalt al pic Costa Pubilla, punt culminant de la sortida.
Des d'aquí la vista ja es espectacular, amb tota l'espinada de la Serra i vista a les dos vessants. Ens arriba la vista al Catllaràs, Serra d'Ensija, Pedra Forca, Cadí-Moixeró, La Tossa d'Alp, Puigpedrós, cims Andorrans i al nord tota la serralada des de la Collada fins al Puigmal, Balandrau, Torreneules, Gra de Fajol, Serra Cavallera, Taga i Sant Amand.
Seguim i passem pel Roc dels Llamps, des d'on baixem al Coll de la Bona. Des d'aquí ja comencem a baixar direcció N. pel mig del prat, cap al Puig Molar. Aquí, a l'esquerra surt una pista, que anem seguint uns 300 m. i desprès la deixem. Hi ha una pedró que sembla un monòlit on està la marca groga del baixant, seguim més avall per dintre bosc, anant a buscar un camí que trobem més avall i que ens baixa fins a Les Saleres. Aquí també hi arribaríem seguint la pista que hem deixat a dalt.
Aquí girem direcció NO. i anem seguint el camí marcat amb color grog, que ens baixarà fins a Nevà. Des de Nevà seguim el camí direcció Planoles, marcat amb grog i que ens va baixant direcció E primer i desprès N. fins a Cal Vinyàs. Desprès la pista arriba a una cruïlla, seguim marca groga, girant a la dreta i baixem fins a la riera. Aquí hem d'agafar el camí que torna a pujar (el de la dreta). Hem d'anar en compte perquè quan ja hem fet tota aquesta pujada i anem planejant, hi ha un punt on hem de deixar aquest camí i baixar a l'esquerra per un corriol. En aquest punt hi ha al terra una pedra amb la pintada groga; compte perquè el camí per on venim segueix recte. Anem seguint la marca groga que ens portarà fins al Alberg Marista, des d'on baixem fins al riu, passant al altre costat i seguint-lo fins al camp de futbol, on tenim els cotxes.
Aquest últim tram des dels Maristes, crec que s'està perdent i pot ser seria millor seguir el camí que surt des del Alberg i sense passar al altre costat de riu, anar a sortir al camí on hem passat al matí i desprès, passant el riu, desfer un tros fins als cotxes.



Sortida circular
Distància                 13,4 km.
Desnivell                  1.075 m.
Temps, sense descans    7 h.

Enllaç a la traça  https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20157830

Fotos Milio:  https://photos.app.goo.gl/XwXPk35M24Wy1rYh1
Montse:      https://photos.app.goo.gl/y4O8iocPub6e2gcg2
Joan: https://drive.google.com/drive/folders/0B234NxZbuUkYekpMQWc3UjkyV1U?usp=sharing

dijous, 5 d’octubre de 2017

Central de Daió - Els Collets

Molt bonica matinal des de la Central de Daió. Sortim pel pont de Daió, pel GR direcció a Coma de Vaca. Passem el Salt del Grill, Les Ribes (Camí de pujada cap a Núria-Camí Enginyers), La Palanca, Collet de la Pradella, i fins al pont nou, de ferro, passant al altre costat del Fresser. 
En aquest punt, en lloc de seguir el camí cap a Les Marrades, ja el deixem i girem sense camí definit, pel prat, cap a la dreta (SO) per anar a trobar la Font de la Costa Rubí, on fem parada per esmorzar. 
A partir d'aquest punt, cal dir que no hi ha un camí gaire definit i tampoc hi es al mapa, encara que hi ha traces i a més, hem deixat fites. S'ha d'estar acostumat a seguir camins perduts de muntanya o el millor es portar la traça carregada al gps i seguir-la amb el zoom augmentat, en cas de dubte.
Pugem seguint aquesta traça de camí, fins un punt on trobem al davant nostre, una llosa de pedra en forta pendent. Aquí tenim baixar, anant a buscar camí per baix la llosa. Seguim i més endavant tornem a pujar per guanyar més o menys la quota que seguíem. Tornem a trobar traça de camí i anem seguint, deixant fites i marques amb pedres entre troncs d'arbres. Passem pel Collet de les Benes i zones amb alguna tartera. Finalment, acabem pujant a un camí que planeja cap a la dreta, per portar-nos fins a Els Collets.
Realment, la vista que tenim al davant nostre es espectacular: cap al SO, la vall del Fresser i Queralbs, al oest, la Serra de Fontalba i el Puigmal, al nord-est, i més properes, les Roques de Totlomón, camí dels Enginyers, Serrat de les Pedrisses, i els Torreneules. A darrera nostre, Les Roques Blanques i la Carena de la Caixeta.
Desprès del descans, seguim camí per la pista que va girant cap al est i sud, per la Coma de Sitlla i quan trobem el camí que baixa del Balandrau, seguim baixant cap al SO pel camí de les Mines, veient a sota nostre a l'esquerra, El Serrat. El camí va girant i baixant cap al oest direcció al Pla de Garó, on trobem una cruïlla i hem de seguir pel que baixa a l'esquerra (SO) i acabem de baixar per un llom herbat, fins als Plans d'Escuira, on hem d'agafar el camí que surt a la dreta (N), planejant (marca groga i també vermella). Seguim per aquest camí sempre cap al nord i ben marcat, passant pels Igolassos, el torrent del Serradal i acabem baixant a una pista, que seguim a la dreta. Als pocs metres, a la dreta del camí hi ha una paret de formigó, quan s'acaba es veu la marca vermella per girar a l'esquerra, per on baixa un sender que hem de seguir. Fem cap a un rec, i continuem baixant seguint les marques vermells, trobem la mina La Central (s'hi va extraure urani) i ja anem a parar a la pista que des de La Farga va a Daió, que hem passat al mati, tornant als cotxes.


Sortida circular
Distància             11,5 km.
Desnivell              658 m.
Temps caminant      4 h. 35'

Enllaç a la traça;    https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20100527

Fotos Milio: https://photos.app.goo.gl/k8hcg73U0icVZJ6T2
Joan: https://drive.google.com/open?id=0B234NxZbuUkYdTJPMFV5SUl1Tms
Jordi: https://drive.google.com/drive/folders/0B-jEHAz5MVqPejgyOWZsbEozdkU?usp=sharing_eil&ts=59dcb01f

dijous, 28 de setembre de 2017

Les Tres Esteles

A AQUESTA ENTRADA, PRÈVIA AL 1-O I DAVANT LA EXCEPCIONALITAT DELS ESDEVENIMENTS QUE TENIM LA SORT DE PODER VIURE, VULL DEIXAR CONSTÀNCIA DEL SENTIMENT DELS QUE INTEGREM AQUESTA COLLA, I ES EL DE UN PENSAMENT DEMÒCRATA I L'ESTIMACIÓ PER LA NOSTRA TERRA, EN LLIBERTAT.
VISCA LA DEMOCRÀCIA I VISCA CATALUNYA!
       - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Sortida a França, aproximació per Perpignan Sud, sortida Andorra, carretera a Andorra fins passar Vilafranca de Conflent i a ma esquerra, desviament a Py i Mantet. Carretera molt estreta fins a Py, deixant el cotxe a una zona d'aparcament que hi ha a ma dreta, dintre el poble, al davant de la Maison de la Resérve Naturalle.
Comencen a caminar seguint la carretera cap al Col i als pocs metres, ja veiem la senyal del GR 10, que anirem seguint per un camí molt fresat, que va travessant la carretera, molt ben traçat i de bon pujar. Als metres finals, el camí entra pel bosc i la pendent es més pronunciada, però amb llaçades, arribem al Col de Mantet i aprofitem per descansar i esmorzar. Des del Col hi ha unes vistes precioses, sobre tot a la vall de Mantet, al fons i a dalt es veu la Portella, Pic de la Dona, Bastiments, Pic del Infern.
Desprès seguim el camí que surt des del mateix Col, direcció nord cap al pic. Va pujant en diagonal cap al Col de la Menta, tenim a baix, a la nostra dreta la vall de Py i al fons, el Macís del Canigó. Tornant la vista enrere, el Col de Mantet i a sobre, es veu La Pomerola. Al darrera i més a l'esquerra, cap al Canigó, es veuen les Crestes de Rotjà.
Seguim pel camí i desprès de passar una tanca metàl·lica, emprenem el tram final per pujar  al Pic de tres Estelles. Des de dalt la vista, es espectacular. Cap al est, el macís del Canigó, amb la cresta del Quazemi (a darrera hi ha la Pica de Canigó, però no es veu), roc Negra i Tretze Vents. Més al sud, les Crestes de Rotjà i La Pomerola, Coll del Pal i Gallinas. Al oest, el Carlit i Perics. Al nord, la Serra de Madres i nord est, Prades i Vernet.
Comencem a baixar, seguin cap al est en forta baixada i arriba un punt on el camí deixa la carena, per girar cap a nord i anar a entrar al bosc de Founguéré i ens portaria cap a Sahorre.
En aquest punt, volem provar la baixada cap a PY. No hi ha cap camí i es tracta de baixar per la cresta, com millor es pugui. La baixada es molt bruta i ens fa anar amb molt de compte. Finalment arribem més avall, al Camp de Barrail, situat a la mateixa carena. Aprofitem per descansar i dinar.
Desprès, prenem la decisió EQUIVOCADA, de baixar cap a la vesant de la nostra dreta. Com més baixem, més es complica, per estar el matoll molt espès i alt, per tant cal anar en molt de compte on posem els peus, doncs hi ha forta pendent. Passem una tartera i seguim avall, perquè ja es millor continuar i acabar la baixada, que retornar. Com podem, arribem a baix a una granja, on fan formatge, que està a la part alta de la carretera que va cap a al coll de Mantet i acabem de arribar a baix, on tenim els cotxes.
Si algú vol provar aquesta ruta, quan estigui al Camp de Barrail, cal anar cap a la vesant esquerra, que encara que tampoc està be per baixar, tindrà que baixar menys que natros, ja que trobarà a mitja pendent, el GR que el portarà directament cap a PY.

PER FER UNA BONA RUTA, EL MILLOR ES DEIXAR UN COTXE A SAHORRE, I SEGUIR EL CAMÍ CAP AL REFUGI DE FOUNGUÉRÉ I MES AVALL, TROBEM A UN ARBRE UN INDICADOR (ESQUERRA, CAP A ESCARÓ I DRETA CAP A THORRENT), CALDRÀ SEGUIR A LA DRETA I AL TROC DE LARIC, SEGUIR BAIXANT CAP A THORRENT I SAHORRE, QUE ELS TINDREM A LA VISTA.


Sortida circular
Distància             12,2 km.
Desnivell              1.117 m.
Temps caminant   6 h. 21'

Enllaç a la traça   https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19984765

Fotos Milio: https://photos.app.goo.gl/0I1jXwyqykgYeRPJ3
Jordi:https://drive.google.com/drive/folders/0B-jEHAz5MVqPaGxBRGtzU2lGYnM?usp=sharing_eil&ts=59ce7f45

dijous, 21 de setembre de 2017

Vallter - Portella Mantet - Pla de Mantet - Mantet - Coma de la Portella i Vallter

Sortida per darrera l'estació, cap a la Portella de Mantet pel GR. Quan som a dalt la Portella, girem a la dreta (NE) per anar a buscar El Roc de la Portella i anar baixant per la carena cap al Pla de Mantet i seguir pel camí força fresat. Quan ja som molt avall, trobem a la dreta unes fites, que son una drecera del camí (segueix un poc més enllà i desprès gira (S) per passar sota on ens trobem). Baixem per la drecera i anem a trobar el camí més avall. Va baixant en diagonal i surt a un prat on es veu un petit turó rocós. Hem d'anar cap a la part més alta, on hi ha un resguard de pastor. Compte, perquè el camí que hem baixat, segueix pel costat la roca i sense perdre alçada, desprès s'enfila cap a dalt a la Portella del Callau.
El camí que hem de seguir, baixa per l'esquerra del resguard i es veu ben fresat, portant-nos fins a baix al riu. Creuem per la passera de fusta al altre costat i seguim el camí, pel costat d'uns marges de pedra seca, fins a trobar un altra passera que ens el fa tornar a creuar. Aquí hi han marques grogues, que seguim, per un camí que va per dintre bosc. Aviat perdem les marques i anem seguint per dintre bosc i girant seguint el curs del riu, fins a trobar el GR a sota de Mantet. Des de aquí ja veiem les cases del poble. Decidim de no anar-hi i seguir pel GR, pujant cap al Cortal dels Pradets. Un poc més amunt, el camí es bifurca i el GR segueix a la dreta. Natros, agafem un camí que surt cap a l'esquerra, i va passant a la vora d'un filat, que finalment travessem al altre costat, seguint sempre pel camí fresat i amb fites. Anem pujant al costat del riu seguint sempre la traça i anem a parar a trobar un altra vegada el GR. Aquí parem per descansar i dinar.
A partir d'aquest punt, ja tornem a seguir el GR per la Jaça del xai i la Coma de la Portella, pujant la pendent final per les llaçades que ens faciliten guanyar la pendent. Quan som a dalt la portella, tanquem el cercle i només queda baixar pel GR fins als cotxes.



Sortida circular
Distància recorreguda     16,5 km.
Desnivell acumulat         1.226 m.
Temps efectiu, caminant  6 h. 48'

Àlbums de fotos

dimecres, 13 de setembre de 2017

Vallter - Tirapits - Carançà - Bacivers - Vallter

Avui, una bonica i exigent sortida.
Sortim des de Vallter, i pel camí que puja per les pistes, anem girant cap al SO per anar a buscar el GR, que trobem a sota el coll de la Marrana. Fem la pujada i comencem a baixar direcció Tirapits, seguint el GR. Quan som a la barraca de Tirapits, passem per la part de darrera i pel camí que va al pic del Infern. El deixem uns metres més enllà de la barraca, per pujar directament a dalt la carena, al que sembla un coll. Allà trobem una canal de baixada, que agafem.
La canal, només te un pas on s'ha de fer un petit salt. Si la persona es cama llarga, no cal saltar, pel costat a la roca, hi ha         que permeten la baixada. Es una canal de forta pendent i cal anar en compte de no fer caure pedres.
Quan som a baix, el camí gira a NO, per baixar al Estany Negre. Seguim baixant en aquesta direcció i desprès girant a nord, per anar a parar al Estany de les Truites. Seguim la baixada per la vora del riu, direcció nord i passem a la vora de la cabana de la Bassa i seguint el camí, ben fresat, baixem fins el refugi de Carançà, on dinem.
Per fer la tornada, des del refugi, agafem direcció S el GR 10, que va pujant i girant al E. El seguim uns 750 m. per desprès agafar a la nostra dreta, la entrada a la vall de Bacivers. Comencem la pujada i passem a la vora la cabana que hi ha. El camí, ben definit per fites i fressat, va pujant a la vora del riu, per la Coma de Bacivers, fins arribar al final, al circ. Aquí fa una diagonal cap a la dreta (O) i desprès un altra de més llarga, cap al est, per anar a sortir al coll de la Geganta, on agafem el camí de baixada i pel més dret, el de la font de la Perdiu, tornem a Vallter.



Sortida circular
Distància                    20,9 km.
Desnivell                    1.458 m.
Temps efectiu, caminant   8 h. 19'

dissabte, 9 de setembre de 2017

T.M.R.: Rif. Teodulo - Zermatt

Últim dia del Tour. Els pronòstics de temps es compleixen i el dia comença amb vent i neu. Tenim d'esperar al refugi que pugin els guies alpins que ens han de cordar i baixar per la glacera a la vesant Suïssa. Es retarden, i sortim 1:15' més tard del previst.
Comencem la baixada, en dos grups, cordats. El camí no comporta altra dificultat, que anar sense grampons i als llocs on la pendent es pronunciada, cal anar en compte de no relliscar. La traça de camí està passada per una tanqueta, que periòdicament la aplana.
Finalment, arribem a baix de tot, a la terminal del funicular que puja des de Zermat. Una part del grup, baixarà amb el funicular i la resta, continuem baixant sota la neu i a cota més baixa, sota la pluja, fins arribar a Zermat. La baixada, degut al retard que portem de sortida, la fem molt ràpida i sense parades. En total, uns 1.700 m. de baixada fins a Zermat. Pràcticament, no veiem del poble, mes que el carrer principal que caminem al llarg de dalt a baix fins a l'estació de taxis, on en 15' dinem i agafem el taxi fins a Täsch, on ens espera Pacheco, amb el bus.
Ens acomiadem de la Elodie i la Sandra, fins una propera i marxem amb el bus fins a Saint Gervais.
Dutxa, sopar dels dos grups plegats i a dormir, que demà ens espera un llarg viatge de tornada a Girona.


Sortida de travessa, guiada per: CAIRN, https://www.cairn-trekking.fr/
Distància                   14,2 km.
Desnivell                 + 86 m.    - 1.798 m.
Temps efectiu, caminant  4 h. 35'

DADES TOTALS DEL TOUR: 7 dies
Distància:     119,1 km.    
Desnivells:  + 8.081 m. i - 8.446 m.

Enllaç a la traça   https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19848007
Àlbums de fotos
Milio:    https://photos.app.goo.gl/rjpJ2ZvNMpEQrPiE2
Eduard: https://photos.app.goo.gl/265iGUOIF0YVLlxh1
Jordi:https://drive.google.com/drive/folders/0B-jEHAz5MVqPVGh1V2x0NzJYSzQ?usp=sharing_eil&ts=59cb9e79  

divendres, 8 de setembre de 2017

T.M.R.: Rif. Ferraro - Rif. Teodulo

Avui, un altra etapa dura per les cames. Sortim des del rifugio Ferraro, direcció N. pel camí indicat a rifugio Teodulo, del TMR, planejant força i molt a la vora del torrent di Verra, que finalment, acabem creuant-lo quan som a l'Alpe di Verra Inferiore, i seguint el camí, que gira cap a sud.
Continuem i més endavant, fem un gir cap al NO i comencem a pujar guanyant ràpidament alçada, per un camí empedrat i que va a la vora del torrent de Tzere, que baixa. Anem superant diferents graons i prats. Passem l'Alpe di Tzere i més amunt, passem al altre costat del torrent i el deixem, seguint el sender cap al O. Seguim el camí indicat cap a Le Cime Bianche, tres cims que es veuen al fons de la vall que anem pujant. Quan ja soms cap al final d'aquesta vall, veiem unes construccions en runes, que deurien ser cases de pastors. La zona, l'anomenen Mase. Fem un petit descans a la vora.
Continuem pel camí, que segueix pujant i cada vegada tenim més a prop la Cime Bianche. Arribem finalment al circ final de la vall i trobem un llac, que deixem a la dreta, creuant per on va desbordant el llac. El camí, comença una forta pujada, però molt ben traçat per les llaçades, que ens faciliten el fort desnivell. Tant com guanyem alçada, veiem que a més del llac que hem vist, a sobre en hi ha un altre, anomenat Grand Lac, amb un aigua color turquesa i més a sobre, al altre costat, també en hi ha un altre, més petit. Quan som a dalt, a la zona més plana, busquem un lloc resguardat del vent, per descansar i dinar.
Desprès, acabem d'assolir el Colle Superiore Delle Cime Bianche (2.982 m.) tenim a la vista, un altra vegada el Cerví, mig tapat per núvols. També, vista a la dreta, a la Testa Grigia, amb la seva gran gelera.
Ara, toca baixar pel camí que ens portarà fins a la terminal del funicular que puja de Breuil-Cervinia. Més avall, el llac Goillet i a la nostra vora, el llac Cime Bianche. Fem un altre petit descans, perquè ens esperen encara un poc més de 500 m. de pujada per pista, fins al refugi Teodulo (3.317 m.). Aquests son los més cansats d'aquesta ruta. La pista, no facilita poder fer llaçades i hi ha rampes molt fortes, però finalment arribem a dalt, encara que força cansats. Ens espera un bon descans, però avui, sense dutxa amb aigua calenta.


Sortida de travessa, guiada per: CAIRN, https://www.cairn-trekking.fr/
Distància                 17,8 km.
Desnivells              + 1.555 m.  -320 m.
Temps efectiu, caminant 7 h. 25'


dijous, 7 de setembre de 2017

T.M.R.: Rif. Gabiet - Rif. Ferraro

Avui, tornem a gaudir d'un bon dia. Sortim del refugi Gabiet, seguint el preciós sender TMR que ens baixa per dintre bosc, cap a la Vall de Gresoney al poble típic d'estació d'esquí, de Stafal, on fem una parada. 
Desprès, comencem una pujada per pista, que ens permet unes boniques vistes al Pólux, Càstor, Lyskamm i la piràmide de Vincent, des de la vesant de Gresoney (Itàlia). Assolim la estació per on pugen les telecabines, i deixem el camí que ens portaria al coll de la Bettaforca resseguint els tele-cabines.
Anem a buscar un paisatge més pur, sense ferro, i girem a l'esquerra (O), pel camí que ens portarà fins a dalt el coll de Rothorn.
Anem pujant, primer per prats i desprès mes en pendent, fins assolir els dos llacs, que hi ha just a sota del coll. Pel camí, trobem els primers corredors del Ultra Tour del Mont Rosa i tal com va passant el temps, en grups més nombrosos. Cal destacar, l'alta participació de dones que hi ha, i com sempre, la presència de corredors catalans, als que animem encara amb més força.
Fem un descans al llac superior, per dinar. Desprès emprenem els 60 m. de sender, entre corredors que van baixant, fins assolir el coll de Rothorn (2.689 m.), previ passar sota les banderes d'oració tibetana que hi ha al últim tram. Fem un merescut descans, mentre segueixen passant corredors. Des de aquí, tenim l'ocasió de contemplar des de lluny, el inconfusible Cerví. Es la millor foto que li puc fer, perquè els altres dies sempre està amb núvol per sobre o per sota.
Comencem el descens, i el camí va passant per tartera, però ben marcat. per entrar desprès a una zona de prats. Ara, baixem direcció oest pel camí cap a Contenery, fins un punt on el deixem, girant a nord-oest i desprès nord, cap al llac Ciarcerio, on fem una parada per descansar. Desprès, continuem camí per prats, baixant per la vall de Forca, cap al refugi Ferraro, on hi ha un punt de recepció i control del UTMR. De fet, a la nit, es converteix en una infermeria que tracta les torçades de turmells, genolls inflats, etc....


Sortida de travessa, guiada per: CAIRN, https://www.cairn-trekking.fr/
Distància                   14,7 km.            
Desnivell                   + 971 m.  - 1.248 m.
Temps efectiu, caminant  6 h. 16'

Enllaç a la traça: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19844899

Àlbums de fotos:
Milio:    https://photos.app.goo.gl/eAq8esKT6LyOhfkw2
Eduard:  https://photos.app.goo.gl/iSuNlH1HgEwSaiH03
Jordi:https://drive.google.com/drive/folders/0B-jEHAz5MVqPLVRwUVc3TTl2Mm8?usp=sharing_eil&ts=59cb9e2b

dimecres, 6 de setembre de 2017

T.M.R.: Rif. Pastore - Rif. Gabiet

Avui, la logística ens porta a un altre transfer. Al rifugio Pastore, tot el que necessita, li ve mitjançant el transport per cable elevador i una plataforma, on es posa tot el que cal pujar o baixar. Per tant, hi carreguem totes les borses que portem i fent grups, anem baixant fins que ens recull la furgoneta de Cairn.
El últim grup, baixem pel corriol que ens portarà fins a baix al costat del riu Sesia, al pont i capella de St. Antoni, on ens espera la Sandra amb la furgoneta per portar-nos fins a Alagna. A la traça del gps, hi està inclòs aquest tram amb cotxe.
Ens reunim tots a Alagna i comencem a caminar, en direcció a la vall d'Otro. Anem seguint la marca TMR i així sortim del poble per la part sud. Veiem les construccions de pedra (bàsicament) i fusta, característiques de la zona i enfilem una pujada molt dreta, per dintre bosc, que anem salvant amb força llaçades del sender. Això ens permet salvar més de 500 m de desnivell.
Entrem a la preciosa vall d'Otro, amb els seus prats. Hi ha cinc nuclis habitats, amb les seves característiques construccions, a totes hi trobem la corresponent font d'aigua. Seguint el sender, anem passant per Foliu, Dort, Scarpia, Weng i Pianmisura. A un d'aquest nuclis, hi trobem una parella força gran, que per estar per aquests indrets caminant (no hi ha cap pista ni carretera), hem fan pensar que quan sigui més gran, vull ser com ells.
Desprès, ens torna a esperar una nova pujada amb força llaçades, per finalment assolir el Pass de Foric. Des de aquí, si ens girem al darrera, podem veure el coll de Turlo, per on vàrem baixar ahir. Al davant nostre, s'obre la vall D'Olen, amb pistes d'esquí i telefèric.
Ara, el camí segueix en baixada, molt aeri i fent una diagonal, cap al final de la vall, per travessar-la i pujar per l'altre costat novament, fent llaçades, fins al punt culminant de la sortida, el coll D'Olen (2.887 m.). A aquesta zona, hi trobem una roca característica, la andesita, de origen volcànic. Al davant nostre, se'ns mostra la vall de Lis, amb força remuntes i estació d'esquí. Emprenem camí de baixada, trobant un ramat d'isards, i seguint pel camí, fem cap al refugi Gabiet, al costat del embassament del mateix nom.


Sortida de travessa, guiada per: CAIRN, https://www.cairn-trekking.fr/
Distància                   17,5 KM.
Desnivell                   + 1.764 M.  - 956 M.
Temps efectiu, caminant  6 H. 36'

Enllaç a la traça: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19845229

Àlbums de fotos
Milio:   https://photos.app.goo.gl/EEdiY1s9zqhpBp552
Eduard: https://photos.app.goo.gl/PzkQUH0GkxkcyyWn1
Jordi:https://drive.google.com/drive/folders/0B-jEHAz5MVqPdG9VSGtMNHN3QkU?usp=sharing_eil&ts=59cb9dfd